La gestió del port de Ciutadella

La manera com això es faci és secundari i certament ho és que la gestió sigui directa, pública, o delegada a un ens privat si aquest compleix els objectius indicats és a dir, que ho faci a cost baix i no de manera discrecional en benefici d'uns pocs.

El port de Ciutadella pel que fa l'explotació de la dàrsena comercial és a dir, l'exterior, hauria de fer-se directament des de l'administració pública ja que no hi ha possibilitat ni física ni de volum de tràfic per establir diferents terminals que competeixin entre si com es fa als grans ports. El valor afegit que suposaria tenir concessionaris privats seria escàs perquè no existeix possibilitat de donar un millor servei als naviliers, al públic i a les empreses logístiques: els costos operatius no són alts relativament al cost total d'explotació i l'amortització és independent del model d'explotació, per tant un concessionari no faria en aquest cas més que afegir un escaló a la gestió encarint el servei sense benefici apreciable. Sembla per tant que la millor solució és la gestió directa per l'autoritat portuària com ja es fa ara.

No passa el mateix a la dàrsena de iots és a dir, del port tradicional. Hi ha aquí un operador que és el Club Nàutic que gestiona amb eficàcia els amarraments de que disposa a la riba sud fins al final del moll de la "trona" i Cala en Busquets. La resta d'espai que ha quedat lliure com a conseqüència del trasllat dels vaixells comercials a la nova dàrsena exterior, podria ser gestionat directament per l'autoritat portuària de Balears o bé concessionat el servei a un operador privat.

L'objectiu de la gestió de la dàrsena d'embarcacions de lleure és clar:

Que hi hagin prous amarraments per iots de pas.
Que els amarraments fixes per embarcacions locals es cedeixin a les persones que ho demanin en base a l'ordre de petició mitjançant un cànon que ha d'estar en coherència amb el que fixi l'Autoritat Portuària de Balears a partir del cost de les inversions fetes ("pantalans", grua, vestidors, locals socials, etc.), i del seu manteniment i explotació (marineria, consums, serveis i reparacions).
Que s'eviti l'especulació que suposaria la venda o traspassament d'amarraments entre particulars per la durada de la concessió atorgada.
Que el número d'embarcacions amarrades sigui el màxim compatible amb una explotació adequada del port, evitant la congestió i acumulació de vaixells que faria perdre l'encant tradicional del port de Ciutadella, perquè aquest és un bé públic tant pels que amarren com pels ciutadans que en gaudeixen malgrat que no disposin d'una embarcació és a dir, pels utilitzadors de bars, restaurants i els ciutadans i turistes que passegen pels molls.

La pregunta que cap fer-se és com s'aconseguiria l'òptim de l'explotació del port amb aquests paràmetres que es probable que la majoria de la ciutadania recolzi. Res és definitiu però sí sembla que la concessió d'aquest espai al Club Nàutic amb una concessió que imposés les condicions indicades per l'explotació, cosa perfectament factible de dur a terme en el Plec de Bases, resoldria adequadament aquest problema perquè no essent el Club una entitat de lucre i tenint la capacitat i experiència de gestionar amarraments de manera eficient es podria tenir la garantia d'una gestió neutra, igualitària pels usuaris i de cost reduït. Són aquests, valors abastament demostrats pel Club en la seva llarga trajectòria d'actuació. No ha de fer aquest un benefici pels seus accionistes ja que no en té i no és tampoc una entitat de lucre sinó que ha d'administrar simplement les instal·lacions, amb el mínim de despesa. Té doncs els avantatges de l'administració privada sense la necessitat de la rendibilitat de la inversió feta que té tota empresa privada i que inevitablement suposa un cost per l'usuari.
Per altre banda la dificultat que representaria que dos ens independents administressin cada un, part dels amarraments en un port petit com Ciutadella, suposaria un cost més alt per la menor massa crítica de cada operador, i pel major impacte dels costos fixes i crearia dificultats de gestió derivades de dos ens que compartirien espais i instal·lacions en un petit entorn.

L'explotació del port de iots íntegrament pel Club Nàutic té l'avantatge afegida de permetre que les inversions es facin pel Club, resultant sens dubte a cost menor que si es fan des de les Administracions Públiques, i es puguin descomptar del cànon, la qual cosa suposaria una menor inversió per l'Administració Pública especialment valuosa en el moment actual.

L'experiència negativa que ha suposat la concessió dels amarraments de iots al Port de Maó a una societat privada diferent del Club demostra aquest argument per la via dels fets. No repetim a Ciutadella experiències fracassades...

Òbviament una explotació com la plantejada requereix que sigui guanyada per concurs la concessió però hi ha formes legals per dur-ho a terme si és aquesta la voluntat en base als arguments plantejats. És de la col·laboració pública-privada en la que la primera fixa l'entorn de la gestió de la segona i aquesta l'explota en base a criteris de mínim cost i màxim servei, com es poden optimitzar la gestió d'instal·lacions que són complexes i tenen una amplia visibilitat per la població i per tant un alt component polític. Cal enfocar aquestes qüestions sense posicions ideològiques de partida i en base al millor servei als ciutadans.

El que aquí es diu no té intenció de prefixar les decisions de ningú i no és més que una opinió que pot ser útil o no tant. És el Govern a qui pertoca prendre les decisions i exposar-se a la crítica de la ciutadania si aquestes no són encertades.