La problemàtica del lloc menorquí (II)

Sempre he dit que baix el meu senzill entendre, la teòrica és una cosa, però després passant a la pràctica i els anys, les coses poden canviar, tal és actualment la problemàtica del "lloc" menorquí.

LA PRIMERA PART DEL TEMA
Aquesta part l'he agafada de la primera ponència del volum 4rt. Del que diu en Miquel Coll Carreras, advocat de l'Estat. En aquesta primera ponència tracta del Règim Jurídic de la societat rural menorquina, concepte i característiques i diu: "Agraesc profundament les paraules de presentació que acabo d'escoltar, fruit de la benevolència, de l'amistat, d'una relació que, com bé ha dit Carles Salord, vàrem travar fa molts d'anys en el Foment del Turisme de Menorca, en un temps en què era difícil ser profeta del que passaria anys després a l'illa de Menorca. Perquè vèiem la possibilitat d'un sector terciari potent que contribuís a donar profunditat i extensió a l'economia de l'illa, llavors érem vistos, si no malament, gairebé diria que amb l'expressió què pretenen modificar, aquests il·lusos ? El temps, però ens ha donat la raó.

Avui, Menorca viu un esplèndid període d'economia productiva (açò s'escrivia fa més de 10 anys ) gràcies a l'aparició del sector terciari. Però açò no vol dir que les fonts del sector primari, econòmicament parlant, constitueix la base de qualsevol organització econòmica, hagin de ser menystingudes o que hagin de desaparèixer. El sector primari constitueix el pressupòsit de tota economia, i sense ell tampoc no hi pot haver sector terciari. Per tant, crec que, en el fons, aquesta és la idea matriu que justifica l'organització d'aquest Seminari: cercar punts de compatibilització, les fórmules adequades per relacionar ambdós sectors. I hem d'agrair a AGRENA, entitat promotora del Seminari, que hagi sentit la necessitat que es facin passes cap endavant en aquesta direcció.

Per endavant, vull advertir que no he escollit el tema d'aquesta ponència. Carinyosament me l' han imposat; imposició que he acceptat gustosament, perquè una part de la meva història jurídica està lligada a la societat rural menorquina.

LA HISTÒRIA DEL PONENT
Aquí el ponent, Miquel Coll Carreras, del qual he tret o més ben dit manllevat aquests articles, que segons diu, són una història seva, que es remunta a l'any 1948, un temps llunyà per la majoria dels que sou aquí, als albors del congrés del Dret Civil de Saragossa, on es plantejà la problemàtica de l'actualització, la innovació la creació dels anomenats apèndix forals al Codi Civil que es recollissin les institucions singulars de les llavors anomenades regions forals. Aquí és on es construí un tercer projecte d'apèndix al Codi Civil que es referís a les Balears, en el qual aparegué per primera vegada, en lletres de motlle, aquesta institució que coneixem com Societat Rural Menorquina. Aquesta denominació, que sorgí per primera vegada en el text (que no era més que un projecte d'apèndix ), té un pare conegut, Daniel Cano, notari de Maó, que en un sucós treball sobre la parceria predial que va publicar a la "Revista de Menorca", considerà oportú anomenar la institució d'aquesta manera. Allò va tenir èxit i els membres de la comissió redactora recolliren la idea i la plasmaren en cinc articles, des del 1974 al 1979. Tanmateix, l'apèndix no fructificà.

Després del congrés de Saragossa, hi va haver un canvi d'orientació sobre el que havia de ser textura dels drets forals, d'aquells drets civils singulars que tradicionalment havien imperat a Espanya, al marge del codi civil, en cinc regions, una de les quals era la formada per les illes Balears. Es va optar per una fórmula diferent, fugint del procés codificador, característica política del segle XIX, i es considerà que calia tornar a un altre sistema, el de les compilacions. La diferència fonamental entre ambdues fórmules rau en el fet que en els apèndixs no s'exhauria el Dret, hi quedava un dret supletori que havia de regir en defecte del que hi havia escrit en els apèndixs. En canvi, en substituir-lo per la idea clàssica de les compilacions del nostre dret històric anterior a l'època codificadora, es forjaria un text que ho hauria d'abraçar tot, de manera que no hi quedés més normativa jurídica aplicable en l'ordre civil que la integrada en la compilació.

Aquesta tasca s'inicià l'any 1960, en què s'elaborà la Compilació del dret civil de Catalunya, i després hi va haver una confecció legislativa en relació amb les comptades lleis de caràcter civil que regien a part del país Basc. A continuació, a les Balears, per primera vegada es passà a estructurar la Compilació i fou llavors quan sobrevingué un autèntic fenomen: l'aparició de Menorca, i també d'Eivissa i formentera, en un ordenament jurídic civil. Fins el 1961, quan es parla del dret civil de les illes Balears, s'identificava Balears amb Mallorca.

Aquí ho deixarem per avui, aquesta ponència és molt llarga, per tant i per no cansar la gent, en un altre article posarem el punt final. Perquè el camp de Menorca, segons diu aquest ponent, de problemàtiques n'ha tingudes sempre; quan no han estat cols, han estat naps.