Sobre els límits que exigeix el respecte al multiculturalisme

Doncs bé, avui, quan anava a iniciar aquest article per insistir en això darrer arran d'un informe que he llegit sobre les dificultats que té la dona a l'hora de veure's respectada en alguns territoris de fe musulmana, he escoltat des de casa meva uns crits que provenien de l'altre costat de la cala Pedrera (Es Castell). Era una veu masculina que, fora de sí, deia: "¡Vete a tu país, puto cabrón!". Aleshores he mirat per la finestra i he vist l'home que cridava això. Ho feia des del jardí d'uns apartaments i es dirigia a un altre home que caminava per la vorera del penya-segat. No he distingit la raça d'aquest, ni he pogut distingir tampoc les seves característiques personals o ètniques (era massa lluny), però he vist que com l'home agredit feia mutis i desapareixia de l'escena.

Amb aquesta, he comprovat que no és fàcil això del multiculturalisme en una societat que no li fa res rebre magribins quan aquests han de cultivar maduixes d'amagat en unes plantacions clandestines i a un preu de pena (recordeu el cas d'El Ejido), però que ens molesten quan els hem de reconèixer els drets socials i polítics inherents a la seva dignitat.

I dit això, torno a la matèria de què m'havia d'ocupar. Concretament, a les dificultats en què es troba encara la dona a les societats on aquesta no ha vist reconeguts els seus drets d'igualtat.

Segons un estudi realitzat per "Euromet Gender Equality Programme (EGEP)", entre el 40% i el 75% de dones de nou països de l'Orient Mitjà i de l'Àfrica del Nord són víctimes de violències conjugals. Un d'aquests és el Líban, país multicultural i multireligiós per excel·lència, on els grups religiosos han manifestat la seva oposició a un projecte de llei que intenta reconèixer drets a les víctimes dels maltractaments o de violència conjugal.

Si el projecte de llei s'arriba a aprovar, la llei reconeixerà com a delictes (avui no ho són) els mals tractaments físics, psíquics, mentals i sexuals, la violació conjugal i els crims d'honor. Un fiscal serà designat a cadascun dels sis districtes territorials del país per rebre les denúncies i dirigir les investigacions, i es crearan unitats especials al si de la policia. Aleshores, els culpables seran sancionats i podran ser condemnats amb multes i també amb penes de presó. D'acord amb aquest projecte de llei, els centres de salut hauran de declarar els maltractaments que hauran constatat en les dones que atenguin i aquestes podran demanar (com succeeix a Espanya) mesures d'allunyament dels culpables.

Aprovat aquest projecte de llei a principis de 2010, ha estat estudiat per una comissió parlamentària el passat mes de maig, i això ha obligat els diferents grups parlamentaris a prendre posicions.

Dar Al-Fatwa, la més alta autoritat de l'islam sunnita del Líban i el Consell superior islàmic xiïta, s'han oposat al projecte de llei al·legant que aquest és contrari a la "Xaria" (llei islàmica), única norma que accepten per protegir la dona. Dar Al-Fatwa ha acusat també aquest text de ser "occidental" i d'"encoratjar la ruptura familiar". Per últim, ha assegurat que era "herètica" qualsevol disposició que converteixi la violació conjugal en un crim punit per la llei i ha acusat els autors del projecte de llei d'"inventar nous tipus de delictes".

La oficina de l'antic alt dignatari xiïta Sayyed Mohammed Hussein Fadlallah (considerat com el pare espiritual de Hezbollah, mort l'any 2010) comparteix aquesta opinió. Un dels seus representants afirma que l'esposa "ha d'acceptar, en efecte, els requeriments forçats [del seu marit], a menys que tingui raons vàlides per oposar-s'hi", entre les quals podem citar una malaltia, una fatiga extrema o la menstruació (perquè la fa impura).

Interrogat sobre com creu que la Xaria protegeix els drets de la dona contra la violència del marit, el secretari general de Dar Al-Fatwa, Khaldoun Oreimet, ha respost que les esposes poden demandar una reparació al tribunals islàmics (la legitimitat dels quals es deu a la Llei islàmica i no a les institucions de l'Estat).

Segons han dit algunes organitzacions feministes, les autoritats religioses han rebutjat el projecte de llei perquè aquest les feia sentir amenaçades. Per a Zoya Rouhana, dirigent d'una d'aquestes organitzacions (que es mouen en la clandestinitat), "els dignataris religiosos que s'han oposat a la llei no l'han estudiat en detall i l'aborden des d'un punt de vista patriarcal en afirmar que aquesta amenaça el poder de l'home sobre la família i ataca directament regles destinades a preservar la unitat familiar. Malauradament -segueix dient Zoya Rouhana-, ells no volen veure que l'ús de la violència en les relacions familiars és la veritable causa de la destrucció de la unitat de la família".

El passat 6 de juliol, Human Righs Watch ha expressat el seu suport al projecte de llei i ha fet una crida als polítics del Líban perquè l'aprovin, convençuda que amb aquesta llei s'establirà "un criteri a seguir pels països veïns". D'aleshores ençà, centenars de libanesos han intervingut en el debat i fins s'ha creat un grup de reacció a les declaracions de Dar Al-Fatwa a Facebook, confiant que la llei s'aprovi.

Aquest tipus de qüestions, que afecten clarament als drets humans i a la dignitat de la persona (de la dona, en aquest cas) marquen els límits del nostre respecte al multiculturalisme. Posicions com les que he transcrit en aquest article són les que no podem acceptar, respectar ni tolerar, perquè trenquen els drets i la dignitat de la persona que enclou i protegeix el pacte constitucional.