El fantasma de Port-Mahón

Lord Collingwood s'estimava Menorca i va ocupar una casa senyorial davant mateix de la "Golden Farm" a l'altra banda. Aquesta preciosa casa és avui un bonic "boutique hotel" amb el nom d'Hostal del Almirante.

En Pere Melis, en un petit article al nostre diari el 13 de juliol es referia de passada al misteri des Castell i el que anomenen el fantasma de l'Hostal del Almirante. Jo no n'havia sentit parlar mai i vaig quedar intrigat i a la vegada decidit a recercar el que semblava que gent des Castell ho considerava una certa normalitat. Pel que em va explicar en Pere Melis era bastant del domini públic entre la gent gran des Castell que a la casa de l'Hostal del Almirante hi passaven coses rares els mesos d'hivern quan l'hotel estava tancat. Es deia que sense haver-hi ningú s'hi veien de vegades llums a algunes finestres en nits de pluja i tramuntana, i fins hi tot gent que passava per la carretera havia sentit com a veus que sortien de Lord Collingwood House. Per això es parlava del fantasma de Port-Mahón.

Aprofitant l'amabilitat del senyor Montanari, propietari de l'hotelet, un dimarts d'aquest estiu varem poder participar a la visita guiada que ofereix als hostes, la majoria britànics, que s'interessen per la història de les ocupacions angleses de Menorca durant el segle XVIII. Les explicacions interessants del senyor Montanari, fent de guia, detallaven amb detall el significant de quadres, gravats I fins i tot mobles que, com en un petit museu privat, formaven una col.lecció, diríem que única de la petjada que deixaren els ocupants britànics.

Així, per una senyorial escala pujàrem al primer pis. Més quadres, més gravats, més mobles i més peces de museu. Un possible Tiziano, sí, sí hem escrit Tiziano, malgrat la seva autenticitat sigui dubtosa. Més pintures i objectes antics heretats de la família Montanari.

Ja a punt d'acabar-se la guiada visita va sortir el fantasma. És a dir, el nostre guia va introduir el tema quan senyalava un antic piano a la paret de llevant al costat de les cambres de Lord Collingwood. Dues habitacions de l'actual hotel, amb el número 7, sembla que eren les que servien de dormitori a l'almirall en les seves freqüents estades a Port-Mahón.

En Francisco Pons Montanari va fer primer una declaració formal de que ell no hi creia en fantasmes. Però com els gallecs amb les "meigas" ens va deixar amb aquell dubte galaic de "haberlas haylas".

Amb explicacions lògiques d'un parell de fets diferents tradicionalment atribuïts al fantasma va entrar en la curiosa història del piano.

Era una nit d'hivern típica de vent de tramuntana. Plovia a bots i barrals i el vent siulava per les mal ajustades finestres. En Montanari estava fent petar la xerrada amb les tres úniques ocupants de l'hotel. Tres típiques i velles senyores angleses. Una de les tres, abans d'anar-se'n a dormir, es va aixecar i amb la copa de vi a la mà es dirigí al quadre de Lord Collingwood que presideix la sala i li va dirigir un brindis donant-li la bona nit.

Al cap d'una estoneta en Montanari i les dos velles angleses van sentir clarament com del piano del pis de dalt sortien tres notes. Sorpresos van pujar per veure qui podia haver tocat el piano. A dalt no hi havia ningú. Van cercar per les habitacions buides. Semblava que era el fantasma de Lord Collingwood qui els hi havia donat la bona nit. Que si havia pogut ser un ratolí, que si podia haver sigut el vent…que si…, però havien sigut tres notes ben distintes i clares que havien sortit del piano…

Quan Lord Collingwood ja greument malat va veure que s'apropava la seva mort es va embarcar cap a Anglaterra I ja es van endur la seva caixa de morts. La tradició naval diu que si un mariner mor en alta mar la seva ànima tornarà al port d'on va salpar. A poques milles de les costes de Menorca una tremenda tempesta enfonsà la nau del pòstum viatge de l'heroi de Trafalgar. Per això molta gent gran as Castell encara creu que l'esperit de l'almirall en certes fredes nits de tramuntana encara es passeja per les buides estances de la seva casa del port..

Ara ja sabeu la història del fantasma de Port-Mahón