Notícies de la "Escuela Menorca" (Bluefields, Nicaragua)

Aquesta escola, ubicada a l'entrada del Canal, un barri perifèric i pobre de la ciutat, va complir de tot d'una la seva missió: facilitar l'escolarització a la nombrosa població infantil de la barriada. Ha seguit funcionant fins ara atenent en dos torns uns 150 fillets i filletes fins a 3r grau de Primària. L'edifici, tanmateix, resultava petit i engronat entre el canal i els carrerons de cada banda. L'ampliació de les aules es va menjar el pati. Faltava un despatx per a la directora. La teulada de zinc s'anava deteriorant. Els dies de ploguda torrencial, per cert molt freqüents en aquesta ciutat tropical, l'escola s'inunda i necessiten un dia per a fer net, amb la consegüent pèrdua de dies lectius. Aquestes necessitats han estat en part cobertes amb ajuts que des de Menorca els han anat arribant quasi ininterrompudament: recapta de la festa de final de curs del Col·legi Mare de Déu del Carme (Maó), Caritas de Ferreries i altres.

Fa un parell d'anys vaig plantejar i comentar amb en Moisés Arana i alguns altres si aquesta escola tenia futur per la precarietat en què estava i pel seu mal emplaçament. Em vaig comprometre davant les professores i professor de l'Escuela Menorca a cercar un ajut més permanent des de Menorca, i els hi vaig dir: "Si no ho aconseguesc li podeu llevar el nom de Menorca". Arribat a Menorca ho vaig intentar però no vaig aconseguir aquesta ajuda que cercava.

Poc després vaig rebre la notícia que l'ambaixada de Dinamarca havia pagat la construcció d'un nou edifici per a l'escola en un terreny que unes monges tenien al costat del seu col·legi i que havien donat. Una bona notícia.

Ara darrer, en aquesta visita, vaig veure amb sorpresa meva que no m'havien fet cas sobre el nom: se segueix dient Escuela Menorca, que es com la coneixen des de sempre els habitants de la barriada. El nou edifici disposa d'aules grans i lluminoses, en un terreny més sec i espaiós. Les mestres i el mestre hi fan feina més de gust i els al·lots estan encantats. Els vaig demanar: "¿Saben qué es Menorca?". I el més prompte em va respondre sense dubtar ni un segon: "El nombre de nuestra escuela!". Al final de la visita la directora, Dña. Hortensia, em va dir: "¿Nos seguirán apoyando?". Jo li vaig respondre que fessin petits projectes i pressuposts de les necessitats que vagin tenint i m'ho enviïn (ens vam intercanviar adreces electròniques) i cercarem doblers com sigui. Els pares col·laboren en les feines de manteniment, però l'escola disposa de pocs recursos, tot i que ara és tota del Ministeri d'Educació. Ja que conserva el nom de Menorca, vaig pensar, és com un deure seguir cooperant perquè continuï fent la bona feina que fins ara ha fet i fa, no ho trobau?