Literatura? Cinema? i per què hem de triar si ho podem tenir tot?

Eladi Saura11/08/11 0:00

En diferents ocasions he participat en converses sobre el tema de si són o no de més qualitat els films basats en textos literaris o l'obra literària mateixa. En aquest tipus de conversa és habitual un fet que origina raonaments incorrectes: molt freqüentment els qui hi participen han llegit grans obres literàries passades al llenguatge cinematogràfic, però desconeixen les obres literàries de qualitat inferior en què s'han basat pel·lícules excel·lents. Per altra banda, seria injust exigir a films d'hora i mitja el mateix que poden oferir novel·les com Crim i càstig, Anna Karènina o Madame Bovary, de centenars de pàgines cadascuna d'elles. Jo, anys enrere, empès pel meu interès pel cinema, vaig llegir les narracions literàries en què s'han basat pel·lícules d'Albert Hitchcock com són Vertigen, Psicosi o La finestra indiscreta. Totes tres narracions són prou dignes, però si hagués de triar, em quedaria amb les pel·lícules.

El primer d'aquests tres films de Hitchcock, Vertigen, té com a base argumental una de les novel·les d'intriga que escriviren conjuntament els francesos Pierre Boileau i Thomas Narcejac (pseudònim literari de Pierre Ayraud). El primer n'articulava l'argument i el segon s'encarregava de caracteritzar-ne els personatges i de situar-los en una atmosfera opressiva i angoixosa. Boileau i Narcejac escriviren D'entre els morts (1954) i la presentaren a Alfred Hitchcock, que la va traslladar al llenguatge cinematogràfic. La pel·lícula que en resultà, Vertigen, interpretada per James Steward i Kim Novak, és actualment considerada per molts experts com la millor de la història del cinema. Jo la vaig veure per primera vegada als 16 anys, a Maó, al cine Victòria. El meu estat anímic al llarg del film va ser de pura fascinació, des de l'inici (títols de crèdit de l'insuperat Saul Bass, música de Bernard Herrmann) fins al tràgic final. Quin mestre, Hitchcock! Quina enlluernant història d'amor! Alguns anys després d'haver vist Vertigen, vaig llegir la novel·la en què s'havia basat Hitchcock. Em van sorprendre les diferències entre text literari i film, i l'ambient en què es mou el protagonista de la novel·la, molt més espès i feixuc que el de la pel·lícula. D'entre els morts va ser el meu primer contacte amb la literatura de Boileau i Narcejac. Anys després, en una llibreria de vell de Barcelona, casualment, sense buscar-la, vaig trobar una altra novel·la seva, Maleficis. El plaer que em va procurar la seva lectura em decidí a anar comprant una darrere de l'altra totes les novel·les d'aquests dos autors. És fàcil trobar amants de la literatura que no consideren res de l'altre món els llibres de Boileau i Narcejac. Tanmateix som molts els qui hem sabut trobar-los les gràcies. Jo, en defensa seva, ara, davant de vostès, senyors lectors, declar solemnement que la lectura de la seva obra ha contribuït en gran manera a fer la meva vida més amena.