La nostra llengua

A l'escola no era el mateix haver de fer-ho amb una llengua forastera que t'ensenyaren i que havies d'acceptar com a l'única possible. Encara que fos parlada i escrita per milions de ciutadans d'arreu del món, no era la teva.

Avui, alliberats d'aquella imposició i limitació mal entesa, representa un autèntic plaer, poder comunicar-te en la llengua o idioma amb el qual t'havies acostumat a pensar. Els menorquins que no varen tenir ocasió d'aprendre-la a l'escola, haurien d'haver corregut per estudiar-la, des del moment en que no hi va haver impediment.

Però, mirau per on, els tres anys que vaig freqüentar l'Escola d'Adults amb l'objectiu de deixar de ser analfabet, van ser poquíssims els menorquins d'entre quaranta i setanta anys que s'acostaren per aquell indret de cultura amb la intenció d'aprendre-la i, a la majoria, els faltà voluntat. Les aules de llengua catalana més bé es nodrien de joves funcionaris als quals se'ls exigia (amb bon criteri) el nivell C de català.

I aquest fet t'angoixa. Podríem parlar d'una generació culturalment perduda?

Hem sentit aquests darrers anys la cançoneta que "la llengua pròpia és la principal senya d'identitat d'un poble", i hi estic totalment d'acord. Però, que malament que ho han intentat explicar!, a la vista dels resultats obtinguts aquests darrers trenta anys. Quasi bé podríem dir que l'única cosa que han aconseguit entre la generació de la qual estic parlant, ha estat crear una mena d'antipatia vers la nostra llengua escrita.

No he d'analitzar motius de forma exhaustiva, senzillament, perquè no me correspon prendre decisions. ¿Es podria atribuir, tal vegada, aquest semi fracàs, al fet que el partit polític, d'ideologia minoritària, que ha gestionat la normalització lingüística, no ha gaudit en cap moment de plena sintonia amb la majoria del poble?

I aquí és on me vull dirigir als nous responsables de l'ensenyament. Govern Balear, consells insulars i a tots aquells que hauran d'assumir, el proper curs, qualque mena de responsabilitat en la matèria.

Aquesta vegada sí que os podeu erogar –pel fet de tenir majoria– la representació democràtica del ciutadà de les illes. I aquest és el repte. A veure si sereu capaços de motivar el personal. De fer-li entendre que per sobre d'unes connotacions polítiques determinades, hem de saber escriure correctament la nostra llengua i que, el seu aprenentatge, no representa cap sacrifici sinó tot un plaer. Plaer comparable al de poder seure a l'ombra d'un arbre, que tu mateix havies plantat ben petit.

Però per aconseguir-ho, vosaltres primer que ningú, n'heu d'estar convençuts.

Sobretot, heu de tenir clar que la nostra Comunitat Autònoma pertany al que lingüísticament es denominen "Països Catalans", encara que a alguns no els agradi aquesta pertinença. Tenim una llengua comuna que és la que hem de conservar i potenciar. Amb totes les variants col·loquials o dialectals pròpies de cadascuna de les illes, inclosa qualcuna d'un poble determinat (sempre que sigui correcta), però sense perdre de vista que el nostre idioma és la llengua catalana.

I, sobretot, fugint com de la pesta de l'opinió de qualque il·luminat que pretén, sense cap fonament científic ni històric, que la llengua menorquina –en el nostre cas– no té res a veure amb la forma de parlar de Catalunya.

Finalment, un consell als qui ara heu començat a governar i haureu de sortir amb freqüència als mitjans de comunicació. Estudiau la nostra llengua o fareu el ridícul i, a més, no sereu capaços de vendre aquest producte cultural tan polit i enriquidor.

Una abraçada.