Rafael Timoner Sintes

El 1954 va fundar Carretero i Timoner, SL; Miguel Carretero s'ocupava de la part tècnica, mentre que Timoner assumia l'àrea comercial. També hi van entrar com a socis Rafael Rosselló, Cristòfol Gomila (el comptable de l'empresa) i Josep Vinent. El capital social era de 86.000 pessetes i l'objecte social, la fabricació de bijuteria i articles per a regal. Van començar a treballar en una nau de 50 m2 situada a Maó; els primers anys van ser difícils i hagueren de vendre ferralla per subsistir. Vinent abandonà l'empresa, i Carretero i Timoner es van quedar el 35% cada un, Rosselló el 20% i Gomila el 10%. El 1959 l'empresa es transformà en societat anònima, CATISA, de la qual Timoner era el president del Consell d'Administració i director general. Van començar a construir la nova factoria, que arribaria a ocupar 5.000 m2. El creixement va ser ràpid i el 1960 ja donava feina a 80 treballadors. Les grans dimensions de la fàbrica serien importants per oferir una bona relació qualitat/preu.

El 1963 es va obrir una botiga al costat de la fàbrica, per vendre els productes de la firma. Timoner muntà una eficient xarxa de comercialització; les vendes es feien a majoristes a través d'un equip de representants i, amb el transcurs dels anys es van obrir oficines a Madrid, Barcelona i València i es començà a vendre a grans superfícies (Jorba Preciados, El Corte Inglés). La principal destinació de la producció sempre fou el mercat nacional. Les exportacions mai suposaren més del 25% de les vendes; el 1969 es concentraven als Estats Units, Regne Unit, Suècia i Canadà. Devers 1968 es constituí una societat al 50% amb un soci local per instal·lar una factoria a Mèxic, que al final de la dècada de 1970 fou venuda al soci mexicà. L'empresa va viure els seus millors moments a la dècada de 1970, durant la qual i malgrat la crisi del petroli, la fàbrica arribà a ocupar 154 treballadors. Era la primera empresa menorquina de bijuteria i una de les primeres d'Espanya. El 1972 produïa 1.500 models diferents; es confeccionaven tot tipus de productes de bijuteria. El disseny s'encarregava a destacats artistes, entre ells Francesc Hernández Mora. La factoria estava altament mecanitzada, tenia fins i tot una bomba de buit; hi havia seccions de banys galvànics i d'articles de plàstic.

Timoner va destacar per les seves inquietuds socials. Va muntar un servei de menjador, economat, guarderia infantil i servei mèdic per als treballadors, així com pistes de tennis i bàsquet i un local social amb bar. Oferia als seus operaris lloguers barats, que donaven accés a la propietat al cap de 10 a 12 anys. Hi havia una revista pròpia, un grup de teatre i música, un club de bàsquet, un grup excursionista i s'organitzaven conferències i cursos. Timoner defensava la importància del treball en equip i va transmetre aquest esperit a l'empresa, que fins i tot tenia un himne propi. Per tot això mai no hi va haver conflictivitat laboral. Els caps de secció tenien una participació en els beneficis de l'empresa i la resta de treballadors cobrava primes de producció. El 1966 oferí als treballadors un compte d'estalvi, prohibit uns anys després pel Ministeri d'Hisenda. CATISA patrocinava nombroses activitats culturals i esportives.

Timoner fou regidor de l'Ajuntament de Maó de 1961 a 1967 i el 1971 en va assumir l'Alcaldia, que exercí fins al 1973, any en què va ser nomenat diputat provincial i procurador en Corts. A l'Alcaldia va impulsar el Pla Maó 75, amb més de quaranta projectes de millora de la ciutat. Va organitzar les setmanes culturals, que conduïren a la creació dels Amics de l'Òpera. El 1967 va ser director de l'Hospital Municipal de Maó i el 1979 fou elegit president de la Comissió de Ports de les Balears. El 1976 fundà l'Agrupació Democràtica Menorquina (ADEME) i el 1994 fou candidat al Parlament Europeu pel Partit Popular.

Timoner donava gran importància a la col·laboració empresarial. El 1962, sent regidor, el Ministeri de Comerç rebutjà la seva petició per celebrar una fira. En ser nomenat batle, l'abril del 1972 organitzà la Setmana Cultural de la Bijuteria, amb objectiu d'atraure els clients perquè veiessin els articles dels fabricants. L'èxit de la convocatòria menà a la constitució el 1973 de l'associació Setmana de la Bijuteria i Indústries afins de Menorca (SEBIME), per organitzar aquestes fires. El 1974 Timoner n'assumia la presidència. El 1975 la fira aconseguí tenir rang provincial i s'organitzà la primera sortida comercial a l'exterior a la fira de Milà. El 1976 la SEBIME obtingué caràcter nacional i es constituí l'Asociación Española de Fabricantes de Bisutería, amb seu a Maó. El mes d'octubre, en deixar la presidència de SEBIME a Lluís Hernández, l'assemblea el nomenà president d'honor. El maig de 1986 la fira va adquirir la condició d'internacional. L'Associació SEBIME s'anà expandint fins a convertir-se en la plataforma de suport a la projecció internacional del sector. Quan Timoner va morir era membre del comitè organitzador de la Fira Internacional de Fabricants Europeus (EUROBIJOUX), que arrencà a Maó el 1996. El 2003 es traslladà una de les fires anuals a Madrid; el 2010 l'altra se celebrà a Palma.

El 1967 Timoner fou elegit president nacional de l'Associació de Fabricants de Bijuteria. El 1973 fou elegit vicepresident del Foment del Turisme de Menorca. El 1977 va impulsar la constitució de l'Asociación Patronal de Industriales Metalúrgicos de Menorca (APIME) com a organització representativa del sector i més tard la Federación Española de Fabricantes de Bisutería (FEBIS). El 1979 va participar en la creació de l'Institut Tecnològic de la Bijuteria (ITEB). El 1981 va impulsar APICESA per a la compra de primeres matèries en règim cooperatiu. El 1982 va crear la Unió Europea de Fabricants de Bijuteria (UNEBIF) que el 1985 va organitzar a Menorca el Primer Congrés Mundial de Fabricants de Bijuteria. També va ser vocal de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca.

Timoner participà en la constitució d'Hormigones Menorca, creada el 1970 per iniciativa d'Hormigones Mallorca, i de la qual va ser nomenat president, i el 1981 de Madereros Reunidos, SA (MADERESA), l'associació d'un grup important de fusteries de l'Illa. Constituí Construccions Modernes Menorquines, SA (COMOSA), de la qual era president i que posseïa finques urbanes i naus industrials. Era soci del Centro Contable de Menorca (CECOME) i de Vives y Sintes Compañía Auditora de Cuentas, SL.

Sempre va donar una gran importància als estudis; el 1975 aprovà les oposicions per a agent de la propietat immobiliària i l'any següent les de censor jurat de comptes. A partir del 1977 va fer la carrera d'Econòmiques a la UNED. Al llarg de la seva vida va publicar uns trenta articles. Es casà amb Violeta Benejam Vidal i van tenir quatre fills. Rafael Timoner moria a Maó el 30 de març de 1995. El 1978 li havia estat concedida l'Encomienda del Mèrit Civil i el 2005 se li va atorgar la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a títol pòstum.

El declivi de CATISA començà a mitjans de la dècada de 1980 i s'accentuà amb la crisi del 1992. El problema de fons era l'augment de les importacions dels països asiàtics, que inundaven el mercat nacional amb productes de baix preu, en ocasions còpies dels fabricats pels empresaris menorquins. L'any 1999 els socis de l'empresa, que tenia més de 70 operaris, van vendre CATISA a Josep Maria Drudis, el qual el 2000 acomiadà 21 treballadors; les pèrdues van ser importants i Drudis deixà la propietat als empleats. El setembre de 2003 Antoni Montserrat assumí la direcció general. Modernitzà l'estructura productiva de l'empresa i planificà el trasllat de la fàbrica a una nau de 2.000 m2 del Polígon Industrial, que es materialitzaria el 2007. El 2004 i 2005 l'empresa obtingué beneficis, però Montserrat moria el 2006 i la societat tancaria arran de la crisi del 2009.