En una d'aquelles converses amb les que ens regalava als esplais, a l'Institut Santa Maria d'Eivissa, en Cristòfol Guerau de Arellano, catedràtic de Ciències Naturals, assajava una teoria ecològica sobre per què una societat que viu del turisme té tota una sèrie de problemes afegits. I no es referia només als problemes que podem veure, de manera molt clara, dins el sistema educatiu: manca d'arrelament a la societat d'aquelles persones que viuen mig any en un lloc i mig any en un altre, dificultats derivades del fet de treballar uns mesos i estar a l'atur la resta, mobilitat entre llocs diferents sense una seguretat de continuïtat (no poden plantar els peus a terra de manera gaire clara), desestructuració familiar, inseguretat econòmica… Es referia, bàsicament, a la pulsió de la natura, i com intentar modificar-la amb la intervenció humana pot comportar tota una sèrie de problemes als humans, que, creient-nos totpoderosos, tenim tendència a voler canviar radicalment.
A l'estiu, comentava Mestre Arellano, quan la natura descansa, quan tot reposa a causa de l'extrema calor que sol fer i de les males condicions per a qualsevol tipus d'activitat, és quan la majoria de la gent, aquí, treballa més. Això no pot anar bé de cap de les maneres!
Certament, el fet que moltes persones escullin la nostra part del món per venir-hi a reposar comporta, com a torna, que una bona part de les persones que formen la nostra societat s'hagin de dedicar a una activitat frenètica, a treballar durament per poder assegurar una supervivència més o menys digna durant la resta de l'any. Els mateixos bioritmes, doncs, deuen quedar afectats per aquesta disfunció entre allò que li aniria bé al cos (comptant-hi, naturalment, la part psicològica), i allò que, senzillament, pot permetre de guanyar-se la vida.
No s'ha analitzat suficientment el cost social que té per a nosaltres el fet de viure bàsicament del turisme. No pretenc, en aquestes ratlles, discutir que el turisme sigui (ni tan sols que hagi de ser) la nostra principal indústria, i crec haver expressat prou clarament en diverses ocasions com pens que s'ha de tenir cura d'aquesta indústria, i els esforços que cal dedicar-hi. Però una cosa no treu l'altra, sinó que justament ajudaria a complementar-la. Viure del turisme té tota una sèrie de costos socials als quals caldria fer front, i que tenen a veure, fonamentalment, amb el desarrelament, la desestructuració social, les dificultats per "plantar els peus a terra en algun lloc", circumstància tan absolutament necessària per a tantes i tantes de coses. Per exemple, l'arrelament guarda una relació molt directa amb el progrés acadèmic. O amb la manca de conflictivitat social. No ens hem atrevit, emperò, a plantejar seriosament aquesta circumstància, potser perquè no sabem encara com hem de plantejar-la, o perquè no tenim ben avaluades les conseqüències de viure del turisme, de manera una mica panoràmica.
D'altra banda, existeixen alguns aspectes en què sí que se segueix de manera clara la lògica de la natura. Observem, per exemple, com l'activitat política aquest estiu està passant per una letàrgia, potser del tot necessària. Després de les eleccions del 22M, una part de l'espectre polític es va dedicar a la celebració de la victòria, i una altra passà per una primera etapa catatònica que, seguint un raonament mínimament lògic, se suposa que ja hauria d'haver acabat. Alguns varen veure clar que s'havien de produir replantejaments importants en la línia seguida durant anys. D'altres, copsaren la necessitat de repensar els propis projectes i de buscar fórmules per poder connectar amb una societat que potser no coneixen prou, d'altres canviaren el catecisme per torrar-se una mica al sol i generar endorfines, d'altres… En definitiva, un observador extern diria que, quan la natura dorm, la política també, cosa que ens ajustaria l'activitat política a un paradigma ecològic clar.
Dormir, emperò, vol dir recuperar forces. I oxigenar el cervell, perquè pugui funcionar millor. Esperem que setembre ens desvetlli que la llarga migdiada estival ha servit per a ambdues coses.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.