Menorca Airlines

C.F.H. Lindemann, al seu llibre "Descripció geogràfica i estadística de l'illa de Menorca" -Edició en llengua Alemanya, Leipzig, 1786; edició en llengua Catalana, Maó, 2002 Institut Menorquí d'Estudis- ens parla a la pàgina 111, de com els menorquins rompien el seu aïllament construint les seves pròpies Companyies navilieres, equivalents actuals a les companyies aèries: "Aquest vaixell comparteix les feines amb una petita xalupa mantinguda per comerciants menorquins per a portar productes de França..." És a dir, els menorquins d'antany s'espavilaven per resoldre els seus problemes i hi trobaren solució. Segueix l'escrit: "…els comerciants viatgen un cop l'any, el juliol, a la famosa fira de Baucaire a la terra de Llenguadoc…"

És curiós el detall, però, aquells Menorquins-Anglesos, que esquivaren la Inquisició, parlaven català i anglès com a llengües oficials.

Vaig assistir al Castell de Sant Antoni de Fornells l'estiu de l'any passat a la commemoració dels 20 anys del Tom d'Economia de l'Enciclopèdia de Menorca. Allà vaig sentir que s'havia intentat que la companyia Spanair fos una companyia d'àmbit catalano-balear amb els beneficis que això hauria comportat per als interessos de Menorca. La proposta va venir de Barcelona i, pel que sembla, a Mallorca (centre del poder administratiu de la nostra comunitat) no va interessar, segons varen dir els propis mallorquins, ells ja ho tenien ben resolt. Els menorquins no pintam ni tallam res en temes que ens atanyen ben de ple a nosaltres. Els polítics menorquins tampoc no van dir ni mu, ni els nacionalistes si és que cap d'ells en sabia res. Així va Menorca: "Bono bé, què hi farem?"

Nosaltres, els menorquins del segle XXI estem en taules de negociació ja fa molts d'anys -o d'entreteniment- amb interlocutors polítics més o menys opacs: delegat del govern central, i d'altres, els nostres polítics -consellers, diputats i senadors menorquins- , a Mallorca i Madrid i no resolem res del transport aeri.

Tots sabem que el que funcionava bé pels menorquins del segle XX era "Aviaco" i "Iberia" abans públiques i ara privatitzades. Les conseqüències són clares: Les companyies pensen en guanys i Menorca i els menorquins pensen en comunicar-se amb l'exterior i poder tornar a casa l'única que tenim.

La meva proposta és que els menorquins siguem accionistes d'una companyia aèria menorquina: cadascun dels noranta mil que hi residim, institucions, empreses (industries de la sabata, bijuteria, frontisses, sector agrícola, de serveis, hostaleria, etc) fem la nostra pròpia companyia aèria de Menorca que servirà a les nostres necessitats i economia. Crec que és una bona manera de sentir-nos respectats. No tenim "AVE", però l'hem finançat i no n'hem rebut cap compensació. El nostre territori discontinu, estem rodejats d'aigua, ens obliga a tenir un transport aeri que faci a la vegada les funcions de carretera , autopista, tren i vaixell. En les condicions en que estem ara això no és així.

L'avantatge de poder programar els vols amb una companyia nostra afavoriria automàticament un benestar i augment dels nivells de vida així com també de la nostra autoestima, que ens faria oblidar la situació actual.

Em fa l'efecte que no tenim altre remei que posar-nos a la feina. Creem ja la nostra companyia de transport aeri de Menorca.

Per acabar i per fer un poc la broma, diria que hi ha una alternativa a aquestes negociacions adormidores amb l'administració: Donar la nostra illa en adopció internacional i intentar que la nació que ens vulgui adoptar sigui un país sensible i que tengui territoris a ultramar com potser Dinamarca (Groenlàndia és de Dinamarca) i altres illes.

Salutacions a tots els menorquins i les menorquines. Fem un brindis per la MenorcaAirlines.