Pere pons: 20 i 40

Des que era un al·lot.

Va néixer amb el do de ser un dibuixant extraordinari, però en un temps i un lloc difícils.

Als disset anys va perdre el seu pare i mentre molts es permetien l'alegria de ser joves, ell va haver de fer-se home i madurar a força de feina dirigint l'humil negoci familiar d'una fusteria de la qual ell n'era el mestre i jo el mosso amic i ajudant.

El millor record és que rallàvem, pintant portes, fent cels rasos, de poesia i pintura.

El seu destí l'obligava a ser fuster.

Però ell llegia.

Pintava.

I la pintura per ell era una forma de viure, de respirar i no ofegar-se en la grisor d'aquella època en què tot era pecat i el futur no existia.

Va anar a l'escola municipal de dibuix, va rebre lliçons i estímul de William Russell, però autodidacte total, es va haver de fer i crear a si mateix a base de voluntat, models de guix, apunts del natural, estudis de color, pinzells gastats i experiència.

Hores i hores de soledat al taller ple de llibres i humitat, i música i Van Gogh i Rembrandt, aprenent l'ofici de pintar i de viure al soterrani.

Quadres pertot i un dolor fet crit en els retrats, paisatge encès, rebel·lió social i qualque llàgrima.

Un menorquí diferent.

Un somiador despistat, sensible i vulnerable.

Des Carrer de sa Bolla.

Pintor que es va enamorar perdudament d'una andalusa, va viure vint-i-tres anys a Granada i ara ha tornat a Menorca per fer real el seu somni de compartir Xalubinia.

Un Centre Internacional de Gravat, una casa d'acollida per als illencs amants d'Art.

Li ha costat incomprensions i algun desengany, però ells (són tres: na Natàlia, en José i en Pere) no tenen sou oficial, sinó que viuen d'allò que ensenyen als seus cursos de gravat.

La seva passió els ha duit a organitzar la mostra: "Variacions de taller", amb seixanta artistes de divuit països i ha penjat els seus "Alisis" a Nova York.

Ara, sense fer renou, sense catàleg, Pere Pons exposa una antològica dels seus primers seixanta anys i quan la veus te n'adones què vol dir ser un artista i que hi ha pintors on encara un pot trobar sentit i veritat.

Des dels seus primers acrílics, molts sense signar, fins a les peces mestres del seu gravat actual, Pere Pons ha anat passant per una sèrie d'etapes que van del realisme líric, el simbolisme, el surrealisme... fins a l'abstracció i demostren la seva varietat temàtica, un impressionant domini de la tècnica i una espectacular riquesa d'estils.

Ha inventat la "cromoplaxgrafia", ha fet llibres per a la UNESCO, ha rebut importants premis i té un currículum laboris causa absolutament impressionant, però de vegades li notes la mirada trista i decebuda de qui es planteja si val la pena tant d'esforç.

Al final continua.

I ensenya.

De vegades indignat.

Sempre bona persona.

Xalubinia és un projecte obert al món des de Menorca i Pere Pons és un pintor de Menorca obert al món.

20 i 40 és el fruit de seixanta anys de pintura feta amb el cor i amb el do de qui, a pesar d'una vida que no ha estat fàcil, s'ha sabut guanyar el respecte, l'admiració dels alumnes, l'estimació dels amics i ha estat tocat pels déus.

Uns déus preocupats per la banalització i el comerç mercantilista de la cultura actual.

Trotsky va escriure: "El vertader art, aquell que no es satisfà amb les variacions de models preestablerts, sinó que s'esforça per expressar les necessitats més íntimes de l'home i de la humanitat, no pot deixar de ser revolucionari. Ha d'aspirar a una reconstrucció completa i radical del pensament, encara que només sigui per alliberar la creació intel·lectual i per permetre a tota la humanitat elevar-se a les altures que només els genis solitaris han abastat".

I crec que té raó.

L'Art ens humanitza i fa la nostra rutinària vida més atractiva i apassionant perquè els llibres que llegim, la música que escoltam, les pel·lícules que veim, la pintura que admiram... ens conformen com a persones i tenim el que donam.

Pere Pons s'ha dat sencer en cada quadre que ha pintat i t'emociona i fascina amb una pintura i una obra que, tècnicament impecables, traspuen passió, bellesa, amor i humanitat.

20 i 40 resum un poc la trajectòria vital d'un home que ha fet de l'Art la seva forma de compromís amb el món.

Un Art autèntic i honest, essencial i solidari.

Seixanta anys són una vida i la de Pere Pons ha estat pintar.

En portuguès dirien: Obrigado!

Aquí, a més de dir:

-Gràcies!

la podem veure i disfrutar.