DAVID CARRERAS MARTÍ, director en funcions de l’OBSAM25/06/11 0:00
TW
0

L'ús dels indicadors per descriure una realitat socioeconòmica, o fins i tot, una situació quotidiana, és més habitual del que la mateixa gent s'imagina. Estem acostumats a escoltar en els mitjans de comunicació notícies com que l'IPC del mes de maig ha baixat 3 dècimes respecte el mes passat, que el PIB ha augmentat un 0,8% respecte el trimestre anterior, o que la taxa d'alfabetització a Espanya és del 97,8%. Quan arribem a casa si ens sentim un poc malament ens posem el termòmetre per saber si tenim febre i obtenir una informació orientativa i immediata sobre el nostre estat de salut. No obstant, no estem habituats a parlar de paràmetres com la densitat de colònies de Escherichia coli (una bactèria) per avaluar la qualitat de les aigües de les platges, o del nivell piezomètric dels aqüífers per fer-nos una idea de les reserves d'aigua subterrània que ens queden. Aquests serien dos exemples del que anomenarem indicadors ambientals.

Per altra banda, també som conscients que la dimensió ambiental està íntimament lligada a altres aspectes com els que parlàvem al principi, les dimensions econòmica, social i institucional. És llavors quan apareix la necessitat de treballar amb indicadors de sostenibilitat o de desenvolupament sostenible. Alguns exemples poden ser les emissions de CO2 associades al transport com a mesura d'una mobilitat sostenible o l'índex de la petjada ecològica per fer-nos una idea de la quantitat de territori que necessitam per mantenir la nostra societat benestant.

Amb el curs "Indicadors per a un desenvolupament sostenible: de la teoria a la pràctica" volem transmetre les bases per dissenyar, utilitzar i comprendre aquest tipus d'eines cada vegada més presents en el nostre dia a dia.

El curs que presentem és fonamentalment de coneixement pràctic i aplicat, més que de grans teories. És un curs basat en l'experiència de més de 10 anys de l'OBSAM treballant amb estadístiques i indicadors. El curs es completa amb diverses aportacions de gran interès amb experts provinents de l'Observatorio para la Sostenibilidad en España (OSE), de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) i del Servei d'Observació i Predicció Costera de les illes Balears (ICTS-SOCIB), entre d'altres.

Un altre punt important d'atenció serà la xerrada pública de la Dra. Consuelo Valbuena de la Universidad Francisco de Vitoria (UFV) de Madrid, presentant el treball becat per l'IME sobre l'estimació del Valor Afegit Brut (VAB) menorquí a nivell municipal.
En conjunt, el curs planteja l'ús dels indicadors com a eina per fer un seguiment complementari i transversal de temàtiques tan diverses com la demografia, el benestar social, el desenvolupament econòmic, el turisme, el consum de recursos, l'ordenació territorial, el paisatge i la biodiversitat. Des del punt de vista espacial, es donarà més importància als indicadors de caire local o regional, partint del marc de la Reserva de Biosfera de Menorca, però també s'abordaran altres escales com l'estatal, europea o global.

Un altre dels avantatges en l'ús dels indicadors és la capacitat de concisió. En la societat de la informació en la que vivim, es genera i ens arriba diàriament molta més informació de la que podem arribar a copsar. I per més que aquesta informació sigui necessària per la nostra feina o pels nostres interessos, no la podem retenir tota. A més, es tracta d'una informació que ens arriba de forma desordenada, sovint fragmentada, irregular i sense filtrar. Per tant en qualsevol feina si volem dur un mínim control de la seva evolució resulta necessari disposar d'un conjunt d'informació concisa, ordenada i rellevant que en permeti una gestió eficient. Aquestes són algunes de les característiques que han de tenir els indicadors.

Per a que un indicador pugui complir correctament amb la seva funció de mesurador de tendències i evolució és necessari poder garantir la continuïtat de les sèries de dades. Poder disposar d'una informació periòdica i continuada permet tenir sèries de dades prou llargues que faciliten enormement les feines d'anàlisi de tendències i de prospecció futura.

En aquest sentit la tasca que venen desenvolupant tots els instituts d'estadística, tant el nacional, com els regionals, en la recopilació de dades oficials resulta encomiable. I en aquelles àrees de coneixement on els instituts d'estadística no poden arribar, i també en les tasques necessàries d'anàlisi transversal i divulgació, el paper l'haurien de completar observatoris i centres amb un perfil més investigador i científic, com l'OBSAM.
Així doncs, els indicadors són ben presents en la societat actual i serveixen una informació de qualitat tan pels encarregats de prendre decisions (polítics i gestors), com per les entitats socials i particulars interessats en fer-se la seva pròpia idea de la qüestió. No obstant, el principal repte al que s'enfronten avui dia els indicadors de desenvolupament sostenible és aconseguir que resultin realment vinculants en la presa de decisions. Aconseguir que per llei actuïn com una senyal d'alarma que provoca una reacció immediata una vegada es traspassa un determinat llindar. Aquest és el sentit dels anomenats indicadors de tercera generació en els quals tot just s'està començant a treballar.