La comptabilitat falsificada

Molts aspectes de determinats projectes o activitats, sovint queden externalitzats dels balanços econòmics. O sigui, que queden fora, que no s'inclouen. I, per tant, no es tenen en compte. Però moltes vegades tenen efectes econòmics posteriors.

Quan a Cala Galdana es va decidir canviar el punt de sortida del torrent de llevant a ponent de l'illot, per poder fer el pont de connexió, ningú va fer cap valoració de danys ambientals. Tampoc es van fer quan es va decidir dragar tota la part més externa del torrent, perquè hi poguessin entrar vaixells de més calat i així convertir una part del riu, que abans havia acollit una gran zona humida, en un espai per poder-hi posar embarcacions. Però la cosa va tenir conseqüències.

De llavors ençà, la posidònia que entra empesa pel mar, troba un clot en el llit del torrent, on es diposita. I la calor, els abocaments de la depuradora de Serpentona i altres establiments encara no connectats al clavegueram, es combinen cada estiu amb la posidònia per oferir una olor molt poc agradable. La solució, des de fa molts anys, és que les administracions públiques (o sigui, tots noltros), paguen cada any un tractament biològic per contrarrestar l'excés de nutrients del torrent. Si els promotors de les obres esmentades, haguessin hagut de posar al seu balanç econòmic, el cost posterior de mantenir el torrent en condicions, probablement hagueren optat per altres actuacions.
Aquest exemple de mala comptabilitat és aplicable a moltes altres coses. Per exemple, és molt fàcil veure en el terme de Ciutadella com els regadius ja s'estan posant en marxa. Aquesta aigua surt a preu zero per al qui rega (paguen l'energia per extreure-la, però no paguen ni un cèntim per l'aigua). A la seva comptabilitat, no hi figura l'aigua que surt. Ni hi figura l'aigua que s'evapora inútilment quan es rega a ple sol. Tampoc hi figura l'efecte negatiu que s'està causant a un aqüífer que ja està molt malmès. No tenen, idò, incentius econòmics per canviar de dinàmica.

Però a les butxaques de la resta sí que es notarà. Perquè, com que l'aqüífer de Ciutadella està molt malament, s'ha construït un dessaladora que ha costat 42 milions d'euros, i que haurem de pagar tots els consumidors. Com també haurem de pagar (via impostos) les connexions de la dessaladora amb la xarxa de distribució municipal. Voleu dir que no ens sortiria a tots més a compte promoure una política agrària que rebaixi la càrrega ramadera, i així disminuir també la necessitat de farratges i blat d'indi a l'estiu?
Però aquesta manera de comptar tan esbiaixada és moneda corrent. N'hi ha molts que pensen que els efectes ambientals no s'han de considerar perquè no donen diners. Però al final tenen un cost molt alt. Com el cas de les nuclears, que semblen rendibles fins que comptes el què costen per als governs les mesures de seguretat o el que costa (i costarà) gestionar uns residus ultra perillosos que tenen una activitat de milers d'anys.

S'han conegut prou exemples, i és probable que en vegem més en els pròxims temps. Serà interessant, per exemple, veure l'argumentació del desdoblament de la carretera i analitzar quantes variables, que després costen molts de doblers, es voldran deixar fora del debat. Les pèrdues paisatgístiques, l'asfaltat de terres productives, l'increment de la perillositat dels accidents, les temptacions de corrupció (el declivi d'Unió Mallorquina va començar amb la corrupció del desdoblament de Manacor)...

És com el canvi climàtic. Que molts no se'l creuen perquè no figura al seu balanç econòmic. Però la darrera previsió de Nacions Unides és un increment del nivell de mar de 130 cms en 70 anys. Si feim nombres, surt més de mig metre en només 30 anys. Quantes platges (i activitats turístiques) podrien sobreviure a una pujada d'aquest nivell? Podem falsejar els balanços, però no la realitat.