Emprant la terminologia taurina: "El próximo viernes, si Dios quiere y el tiempo no lo impide...", s'haurà aconseguit obrir una mostra pictòrica de Francesc Jordi Moll. Per raons diverses, i que ara no venen al cas, han tingut que passar 12 anys per a dur-la a bona fi. Diem bé "si Dios quiere...", perquè han estat unes quantes les vegades que s'ha intentat.
Vegem un senzill resum del nostre personatge.En Quicus Jordi, així va ser conegut en vida, va néixer as Migjorn Gran dia 30 de juny de 1909 i morí el 28 de maig de 1999; tot just li mancava un mes per arribar als 90 anys.
Va ser un petit empresari de la construcció.
De jove formà part del quadre escènic del poble. Al petit teatre de dalt es "Casino Vell", havia representat moltes funcions, havent pintat inclús alguns decorats i telons de boca. També va ser membre (ballador) de la "Agrupación Folklórica de San Cristóbal" i d'una petita banda musical d'amics.
Fruit de les seves reflexions, fou l'elaboració d'un llibre, el qual publicà l'ajuntament des Migjorn l'any 1991, "Recull de glosa i poesia". Dins aquell llibre, abocà una mostra de les seves observacions de la natura, acompanyades d'uns dibuixos il·lustratius
fets per ell mateix.
Pintar va ser la dedicació preferida d'en Quicus.
D'al·lot, i també en la seva adolescència, ja dibuixava. Per devers l'any 1929, es decidí a pintar de debò. Mai no havia anat a classes de dibuix, ni de pintura, era autodidacte. Però també és cert que va mantenir, al llarg de la seva vida, relacions amistoses amb pintors famosos com Pepe Torrent, Joan Serra o William Russell.
En Quicus té alguns quadres per Alemanya, França, o Anglaterra. També a Madrid, Barcelona i València. Naturalment a Menorca ha quedat la major part de la seva producció.
Tingué preferències, i alguns quadres els pintà, o dibuixà diferents vegades, uns a l'oli, altres en aquarel·la, i també a llapis carbó. Per açò hi ha quadres duplicats, triplicats, i alguns fets quatre vegades, o més. Quant al format n'hi ha de tota mida.
Les temàtiques plasmades són diverses: paisatges, cases de camp, camins, carrers i racons del poble; animals, flors; unes poques marines, i també alguns retrats. Xalava pintant construccions fetes de pedra i morter, o que havien sofert variacions importants, o estaven mig esfondrades; o que ja no existien. També bouers, pous de torn, beurades, sínies, etc.
Encara que les primeres obres les realitzà a llapis, tot seguit s'inicià en la tècnica de l'oli, i posteriorment treballà l'aquarel·la. Podríem dir de forma general i a grans trets, que fins poc després de la guerra civil, es dedicà a l'oli, però són pocs els quadres que haguem pogut trobar de l'època. Eren anys que l'artista pintava i venia, i moltes de les seves obres van sortir de Menorca, ignorant els llocs concrets on es troben. Segons ens va contar ell mateix, devers l'any 1970, s'introduí de ple en l'aquarel·la, o millor dit l'anava alternant amb el carbó i l'oli. Pràcticament pintà fins els 86 anys.
Quina tècnica dominà millor? No ho sabem, però sí hem escoltat dir a un pintor actual: "Jordi dibujaba muy bien, tenía sentido de la perspectiva, y sabía integrar los cuadros en su entorno". Nosaltres no hi volem aportar noves conclusions, entre d'altres coses perquè no hi entenem.
De la totalitat dels quadres que hi ha localitzats, més o manco, un 56 % són carbons, el 26 % aquarel·les, i només el 18 % restant serien olis.
En Quicus realitzà exposicions, quasi totes col·lectives. Alaior, Ferreries, Es Mercadal, i Fornells, com també a la capital de llevant. Al seu poble nadiu, sabem de dues els anys 1982 i 1987.
La fama d'artista local, va fer que en ocasions destacades, se li demanés un quadre per a recaptar fons per fets puntuals, a la qual acció sempre s'hi va avenir.
Aprofitant que l'any 2009 es complien 10 anys de la mort de l'artista, i 100 anys del seu naixement, vam creure oportú realitzar una exposició monogràfica de la persona i la seva obra. Seria un tipus d'homenatge que el poble retria a un dels seus conciutadans, que no va tenir altre títol que ser un amant de la cultura. La cosa no arribà més enllà. Però ara, gràcies a la bona disposició de l'Associació dels Amics de l'Art des Migjorn, s'ha dut a terme. Són aquests els artífex de la ja famosa "La Gran Migjornale".
La cosa s'havia iniciat antany, dins la celebració d'aquells dies. Un servidor vaig mig insinuar a la seva presidenta, Araceli Torrent, el meu estat queixós. Jo no havia estat capaç de presentar al públic en general, l'obra d'en Quicus, amb el qual hi vaig mantenir una relació amistosa des de la meva infància. La presidenta de l'associació acceptà de cop, idò la proposta encaixava perfectament dins els esquemes de l'entitat que presidia, i presideix en l'actualitat.
També dita entitat cultural, comença amb aquesta intervenció un nou camí, un "Saló de Primavera" que voldríem tingués continuïtat en anys venidors. Desitgem que com a mínim, gaudeixi del mateix èxit que ja tenen arrelat, i demostrat, amb les diades de "La Gran Migjornale".
Per tot açò, els Amics de l'Art des Migjorn Gran, vos convida a visitar l'esmentada exposició. La trobareu al local de l'Associació Cultural i Recreativa (ACR) del 3 al 12 de juny, en horari de 19 a 21 hores. La inauguració oficial serà a les 20 hores del proper divendres.
Finalment donar, en nom dels familiars i amics d'en Quicus, les gràcies a totes i cadascuna de les persones que han organitzat i fet possible l'exposició. Era aquesta la principal intenció proposada per a recuperar la memòria de l'artista.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.