L'escriptor preferit de la meva néta

Eladi Saura19/05/11 0:00

La meva néta es diu Gisela. Té nou anys i la sort immensa –que comparteix amb tants nens de la seva edat– d'anar descobrint la vida, i d'entusiasmar-s'hi. Ja fa dos o tres anys que llegeix una mica cada dia. S'ha adonat que els llibres són una porta d'entrada a mons fabulosos. Va a una escola on no tan sols els mestres sinó també molts dels pares dels alumnes valoren el plaer i la importància de la lectura, i intenten transmetre'n l'hàbit als seus fills.

No fa gaire, a ca seva, na Gisela em va mostrar la petita biblioteca –algunes desenes de contes– que té al seu dormitori, en un prestatge damunt de la capçalera del llit, i em va dir: "Avi, el meu escriptor preferit és aquell senyor amic teu que em va regalar dedicats els contes que ha escrit, i que m'agraden tant."

"Aquest senyor, Gisela –vaig comentar a la meva néta–, nascut a Menorca, ha escrit versos molt bonics sobre la seva illa, que també és la meva. Jo els he llegit més d'una vegada, i crec que a tu també t'agradarà llegir-los quan seràs més gran. De vegades l'avi, quan algun amic el convida a dinar o a sopar, en tost de dur a l'amic una botella de vi, li regala un llibre d'aquest autor: Dillatari."

L'escriptor preferit de la meva néta va néixer a Alaior, en el si d'una família humil. Encara hi viu, i sembla que hi viurà tota la vida. Es diu Ponç Pons.