TW
0

Abans de jubilar-me, durant molts anys vaig treballar com a professor de Lletres en un institut de Barcelona. De les assignatures que impartia, la que m'agradava més era la Història de l'Art. No fa gaires setmanes, un grup dels meus ex alumnes va venir a passar alguns dies a Menorca. Me'ls vaig trobar casualment pel port de Maó. Em vaig oferir a ensenyar-los i comentar-los una mica els carrers i edificis més destacats de la ciutat. Ho van acceptar agraïts. També, sense voler forçar-los, els vaig suggerir que pel seu compte dediquessin una horeta al Museu de Menorca, el de la plaça maonesa des Monestir, museu que es mereixeria més atenció de la que li presten habitualment tant els habitants com els visitants de la nostra illa. Mentre passejàvem pel centre de la ciutat, vam contemplar les escultures del carrer Alaior, on, com sabem perfectament els maonesos, tenim instal·lat -a l'aire lliure, com altres museus importants del món- el nostre Museu d'Escultura. Aquest museu, poc conegut malgrat la seva gran originalitat, no té gaires obres. Però les que hi ha tenen molt d'interès, són d'una elevada espiritualitat. Si algun menorquí no l'ha visitat encara, el podrà trobar fàcilment, a ben pocs metres del carrer Nou. La originalitat i espiritualitat de les seves escultures els ve donada sobretot pel material de què són fetes: aire pur. Instal·lades sobre cinc discrets pilars de pedra s'ofereixen com a motiu de meditació profunda tant a menorquins com a forasters i estrangers. A més de les cinc escultures d'aire, en trobam una altra feta de materials més sòlids, el deteriorament i desaparició progressiva dels quals li donen, tanmateix, una aparença més lleugera i la fan més pròxima a l'espiritualitat de les altres cinc.
Visitants de l'illa, visitants de Maó, si no coneixen el nostre Museu d'Escultura, no desaprofitin l'oportunitat que ara tenen de passejar-hi per entre les seves airoses escultures.