De lleis i drets socials

Però del que vull parlar en aquestes retxes és de la llei de Serveis Socials i la Cartera de Serveis. Tot i que ha estat una de les darreres comunitats autònomes que ha aprovat una llei d'aquestes característiques, vull dir que es tracta d'una llei moderna, atrevida i que planteja un repte a les pròpies administracions i a la pròpia ciutadania. En aquest sentit la nova llei ha de ser un vertader pilar de l'Estat de Benestar. Fins ara sols teníem com a precedent una llei amb més de 25 anys d'història i que ja no servia com a referent pels importants canvis que ha sofert la nostra societat.

Malgrat que la nova llei fou gestada en un temps de bonança, va néixer en un moment de crisi (fou aprovada pel nostre Parlament l'11 de juny de 2009). Hom diria que és una llei un poc massa pretensiosa pel moment actual, en què la crisi ens ha afectat a gairebé tots, ciutadans i administracions. Són moltes les persones que han augmentat les llistes d'espera dels Serveis Socials municipals i les entitats d'Acció Social com Caritas, són moltes les empreses que han hagut de tancar, són molts els veïnats, amics, coneguts o inclús molts dels qui ara fullejau les pàgines d'un diari, que han quedat sense feina, sense poder pagar deutes, mantenir la família, l'habitatge, etc. És molt el patiment i la impotència que es viu en aquest moment per la manca d'expectatives i la mateixa incertesa en el futur. Per altre costat les administracions ingressen manco doblers, tenen deutes amb els proveïdors i de retruc les Entitats No Lucratives en són directament afectades, ... I malgrat tot, tenim una llei nova, aprovada, que ens parla d'uns drets subjectius i d'una cartera de serveis que ha de fer front a les necessitats de tot ciutadà, necessitats que s'han de veure traduïdes en recursos i serveis que han d'anar incorporant les nostres administracions per poder garantir els drets de moltes persones i sobre tot de les més excloses o en situació de vulnerabilitat.

Una societat com la nostra, mancada de valors que prioritzen el bé comú i allò comunitari enfront de l'egoisme i d'individualisme, necessita de lleis que garanteixin que tota persona tengui el mínim necessari i suficient per a poder viure. Així és com aquesta nova llei garanteix l'aliment, el vestit i l'allotjament, com a aspectes bàsics i a més te en compte molts altres serveis, comunitaris o especialitzats, a que ha de respondre l'administració, a fi que cada ciutadà de les nostres illes pugui viure amb dignitat. Una dignitat que s'aconsegueix amb una atenció escrupolosa de qualitat, que es fa des de la sensibilitat i la professionalitat, des de l'anàlisi de la realitat i la capacitat de transformar-la, des de la creativitat i la innovació, des del dinamisme i la complementarietat en aquest món tant canviant... Una qualitat que ha d'anar acompanyada d'uns recursos que volen dir pressupostos i inversió. Aquests són els que s'han d'especificar a la Cartera de Serveis.

Invertir en l'àmbit social és una aposta decidida per les persones i especialment per aquelles que manco tenen. És un dret guanyat que no volem perdre. Ara sols ens queda reclamar una dotació per tal que això sigui possible, any rere any. I això vol dir prioritzar la inclusió, prioritzar les persones, prioritzar comunitats crítiques i participatives, grups i persones amb drets i deures. Només des d'aquesta perspectiva construirem una societat incloent, justa i equitativa.