El conveni amb Grande i el futur dels quarters

Com a consideració prèvia, no podem deixar d'assenyalar la nostra perplexitat per la joiosa celebració amb que semblen haver rebut certs mitjans de comunicació local, l'anunci verbal d'un principi d'acord entre Sa Nostra, previsible nova propietària del vell patrimoni militar, i representants del actual consistori des Castell, per una propera renovació del conveni signat l'any 2004 amb l'empresari mallorquí Vicenç Grande. Es tracta d'una requalificació urbanística que afecta als terrenys annexes a la caserna d'enginyers on aquest promotor immobiliari, protagonista de la major fallida de la història econòmica recent de les Illes Balears, pretenia aixecar un notable conjunt residencial. A canvi del nou aprofitament, el promotor concedia una almoina a l'erari públic i la cessió de la titularitat de la caserna del "Duque de Crillón" a l'Ajuntament des Castell. No, certament no ens resulta fàcil compartir l'eufòria per un conveni urbanístic en absolut satisfactori per les raons que tot seguit exposarem.

Respecte als 44 habitatges i demés locals que han d'omplir de ciment el gran pati d'Enginyers, no representen cap satisfacció a les carències que pateix aquest petit poble-dormitori del llevant menorquí. No tant sols per la greu manca d'equipaments i serveis que afecta als vuit mil habitants del municipi, sinó perquè el recent esclat de la bombolla immobiliària espanyola ha deixat el poble amb un important "stock" de promocions residencials a la venda de llarga i complexa eliminació. No són més habitatges en el centre històric sinó sòl per dotacions públiques el que Menorca i Es Castell necessita urgentment.

Respecte a la eterna promesa, tants cops escoltada com incompleta, de reconversió de les estructures centenàries en una instal·lació hotelera "de luxe", què hi podem dir de nou? No cal aprofundir en el fet que el nostre municipi suporta la major proporció de places hoteleres per habitant i territori de Menorca, sense que això ofereixi un panorama socioeconòmic diferencial. Basti recordar dos coses: la primera, que la llarga crisi de la indústria turística empenya els nombrosos intents sobrevinguts per la reconversió d'allotjaments hotelers en habitatges permanents, és el cas del aparthotel Sol del Este i d'altres, o el simple tancament de les ja amortitzades instal·lacions. La segona, que cal reflexionar seriosament sobre la veritable viabilitat d'un hotel "de luxe" no estacional sense una mínima oferta complementària, ni espais lliures, rodejat de construcció.
Per últim, ens manca un anàlisi de la peça obtinguda, el antic quarter d'Intendència o "Duque de Crillón". Com tots sabem, es tracta d'un edifici de 2800m2 d'un antic sostre que, inevitablement, necessita equipament administratiu i sociocultural, fins ara inexistent. En resum, és aquesta la malmesa caserna, abans emprada per l'exèrcit com a magatzem, que l'Ajuntament ha de rebre a canvi de requalificar 9.800m2 de sostre residencial en una parcel·la on, segons la legalitat urbanística d'avui, no hi ha cap tipus d'aprofitament.

Segons el nostre punt de vista, el conveni urbanístic signat en el seu dia amb el Sr. Grande planteja un intercanvi desigual on el lucre privat i el benefici social no semblen obtenir la correspondència que seria de preveure. En definitiva, és aquesta una dubtosa operació urbanística on, una vegada més, Es Castell perd una decisiva oportunitat històrica per refer les seves ferides. A canvi d'un sostre insuficient, que no pot satisfer les necessitats del present i del futur, la població no recupera els seus orígens, vergonyosament adjudicats en subhasta pública a l'únic postor.

Certament, a la seu de l'Associació de Veïns no disposem de la bola de vidre que permet endevinar el futur en cas de consolidar-se aquesta operació, però sí coneixem exemples no gaire llunyans de com poden anar les coses quan les administracions fan deixadesa de les responsabilitats que els hi corresponen. Segons avança el temps, el problema es presenta més greu. Aquest podria ser el cas de l'abandonament del darrer hospital militar de Maó, venut en subhasta pública a un grup privat. Un cop segregats i venuts els terrenys annexes a l'edifici per aixecar una nau comercial, les estructures del vell centre assistencial, que no disposa de qualificació urbanística per a la reconversió en habitatges, resta deteriorat i ara tapat al ulls de tota la població. Apareix el mateix problema mediambiental i de sanitat pública que reconeixem a l'Esplanada des Castell.
Evidentment, es tracta d'una mesura de pressió de la propietat envers les administracions competents fer forçar una nova requalificació urbanística que, un cop més, satisfaci els desitjos de negoci dels especuladors.

Nosaltres desitgem un futur diferent al que la manca de planificació i el tradicional "laissez faire" dels nostres diferents governs municipals ens condemnen. Per les raons exposades, des de l'Associació de veïns ens proposem lluitar pels equipaments centrals que la situació demana. No son nous blocs d'apartaments turístics ni hotels de "luxe" el que convé a Menorca i as Castell . Al contrari, entenem que la millora de la qualitat de vida i l'aposta per un demà millor passa per emplaçar, per exemple un Institut d'Ensenyament Secundari en el quarter d'Enginyers. Un centre educatiu generador de formació, llocs de treball i comerç, a més d'unes instal·lacions esportives al servei de la població, que és la millor inversió possible amb els nostres impostos. Per una societat més justa i equilibrada, per arrelar al jovent des Castell, per una aposta de futur que repari els errors d'ahir, demanem als nostres governants, locals, insulars i autonòmics, la unitat i l'esforç necessaris per aconseguir aquest repte històric per a tota Menorca.

Aquestes son les raons per les que no podem celebrar "l'èxit" del anunci d'acord entre Sa Nostra i el nostre Ajuntament.