Fa una temporada que han saltat al primer pla de l'actualitat sociolingüística els parlants d'una llengua minoritària a multitud de països de dins i de fora de la Unió Europea, molt poc tractada i considerada en el passat: em referesc al romaní, la llengua dels roma (coneguts col·loquialment, entre nosaltres, com a "gitanos"). El romaní és reconegut com a llengua minoritària en alguns dels països on hi habiten més roma: aquest seria el cas d'Hongria, amb una nombrosa població d'aquesta ètnia, o Romania, Bulgària, Eslovàquia, Ucraïna, Sèrbia, i tota una sèrie més de països de l'Est d'Europa. La minoria roma (i el romaní com a llengua minoritària, doncs) també és reconeguda, emperò, a països com Suècia o com Finlàndia.
No tenc ni idea de si hi ha més roma (i més parlants de la llengua romaní) a Suècia que a Andalusia, posem per cas. Però és cert que el Regne d'Espanya reconeix, de portes enfora, els roma com una de les minories nacionals. Però no consta per enlloc que hagi desenvolupat programes per al manteniment de la cultura romaní, ni per a l'ensenyament d'aquesta llengua, ni per al procés de dignificació dels roma, ni de la seua llengua i la seua cultura.
A Hongria, Romania o Sèrbia, durant aquests darrers anys, s'han desenvolupat programes per alfabetitzar la població roma i per fer-ho, com a mínim, a través d'un sistema bilingüe, en què els alumnes roma aprenguin romaní i hongarès, romaní i romanès o romaní i serbi. En el cas de Suècia, el procés és molt més avançat, donat que la constitució d'aquell país reconeix el dret de totes les minories a rebre la primera educació en la pròpia llengua. Així, la minoria catalanoparlant existent a Suècia té dret (i sol exercir el dret) a ser alfabetitzada en català alhora que ho és en suec. Els roma, òbviament, també.
Habitualment, es detecten entre els membres d'aquesta minoria algunes de les xacres més empipadores per a l'ensenyament o l'aprenentatge de qualsevol llengua: menyspreu envers la llengua, diglòssia extrema (autoodi, segons les qualificacions d'alguns investigadors), no reconeixement –de vegades- com a parlants de romaní (encara que realment parlin la llengua)... Aquests trets es poden trobar de manera transversal, però són menys intensos als llocs on el reconeixement de la llengua és més efectiu.
La meua experiència particular en l'anàlisi de les actituds i usos lingüístics dels roma ha estat molt reduïda, però hi he pogut detectar alguns elements significatius. El primer i més destacable, que els roma que tenim a Eivissa i a la resta dels Països Catalans se solen identificar bàsicament com a castellanoparlants. Si bé, certament, la llengua majoritària, entre ells mateixos, és l'espanyol, queden moltes més restes de romaní del que pugui semblar a primera vista. Quan vaig intentar aprofundir-hi una mica, em vaig trobar que persones que afirmaven desconèixer completament el romaní, en tenien, en realitat, un coneixement molt més extens del que elles mateixes suposaven, o volien manifestar.
Al Principat, s'està treballant, en alguns sectors, per dignificar la llengua i la cultura pròpia dels roma. Al darrera, hem de remarcar la tasca de persones com Juan de Dios Ramírez Heredia, qui fou el primer diputat roma al congrés, i qui continua, encara avui, al peu del canó. I eines de difusió com la revista O tchatchipén, que porta anys duent a terme la tasca de construir un espai de comunicació per a la comunitat romaní de Catalunya.
El país que volem construir hauria de tenir en compte les seues minories. Crec que l'oficialitat de l'occità a Catalunya constitueix un element magnífic de respecte de la pròpia minoria nacional històrica. Ara ens hauríem de concentrar en els drets de minories amb un altre nivell de consolidació, però que també tenen una presència històrica al nostre país. No la podem considerar una minoria nacional, d'acord amb els estàndards europeus, fins que faci tres-cents anys que estigui assentada a la nostra terra. Però, mentrestant, treballar pel manteniment de l'ecosistema lingüístic i cultural constitueix una tasca que no podem deixar de banda.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.