"¿Qué me pasa, doctor?"

Josep Portella05/04/11 0:00

Ai, doctor, no sé què em passa! No sé si deu ser la primavera, amb la boirina de pol·len que ens remulla cada dia, no sé si deu ser la proximitat de les eleccions, no sé si deu ser aquest final precipitat de la lliga de futbol o per l'enyorança de l'estiu que arriba. No ho sé, però estic molt preocupat. No em sent cristià, no estic vertader. No sent cap inquietud per l'anunci de Rodríguez Zapatero ¿vostè què troba? Tot el país (el país que viu als mitjans de comunicació) opina sobre l'abast de l'esquela i les conseqüències que pot tenir en el futur govern, i a mi no em diu res. No vaig sentir ni fred ni calor. Ara, en tost de parlar de les eleccions municipals, tots els mitjans han posat a primera pàgina la qüestió successora: Rubalcaba (quina mania d'eliminar el primer llinatge quan és Rodríguez, Pérez, etc.) o Chacón.

Em pot creure, doctor, que no senti cap interès? La veritat és que no he perdut la gana, faig exercici físic i mental, i no m'explic aquest desinterès. Tampoc no em motiva Mariano Rajoy i les coses que diuen a la División Acorazada Mediática. Ai, doctor! L'altre dia vaig llegir que més de la meitat de les persones que vivim a les Illes Balears ja han anat a veure Torrente 4. Jo no he anat ni a la quatre, ni a la tres, ni a la dos, ni a la u. Troba que hi hauria d'anar? Em costaria molt, però si creu que un estat de xoc cultural em pogués fer reaccionar, ho provaria. Alguna cosa deu tenir, la pel·lícula. Si no fos així, seria mal d'entendre que sigui la de més èxit en la història recent del cine espanyol. Ai, doctor! No sé qui fa guanyar el darrer Gran Hermano, ni me'n record del nom del guanyador de l'última Operación Triunfo, ni sé qui ens representarà a Eurovisió. Vostè troba que és greu? Ai, doctor! Em diuen que per les eleccions he d'emprar molt el blogg, el facebook, el twiter i no sé quantes coses. Em diuen que m'he de fer pràctic en la xarxa social perquè ara l'àgora és electrònica. I jo no m'hi entenc. Quan ho prov, resulta que faig una bona endemesa. L'altra dia, sense anar més enfora, vaig escriure en el mur de no sé qui no sé què. En vista de l'èxit, crec que ho deixaré i seguiré el mètode més tradicional. No sé que em passa, doctor! Cada dia em sent més estrany, en aquest món. Tal vegada em faig major?