Reflexió sobre la guerra

Jo no crec que hi hagi guerres justes i guerres injustes. Jo no crec que hi hagi guerres santes i guerres profanes. Tampoc no crec que hi hagi guerres petites i guerres grosses. No crec en morts glorioses. Som de l'opinió que no hi ha guerres amb justificació i guerres injustificables. Està clar que aquell que declara la guerra ha de preparar abans a l'opinió pública, fer veure que la decisió és bona i que té com a finalitat evitar majors danys. Està clar que els mitjans que es posen a disposició d'aquesta finalitat són de cada dia més poderosos. Des de fa mesos es prepara aquesta intervenció a Líbia, ara amb bombardeigs i d'aquí a quatre dies amb una invasió pura i dura, com la d'Iraq, per exemple. Quan vaig veure que el 99% dels diputats i de les diputades en el Congrés votaven a favor de participar en la guerra i que només un 1%, tres persones, votaven en contra, vaig voler creure que aquesta relació 99 a 1 no és la que es dóna en la nostra societat. És cert que és mal de fer parlar del disbarat que és la guerra quan, a l'altra banda, s'hi asseu un dictador que no ha tingut cap inconvenient d'explotar durant dècades als treballadors del país, acumular una fortuna robada al país, i emprar la força contra una part important del seu país. Comprenc que és mal de fer explicar els mals de la guerra, però que encara és molt més mal de fer explicar per què ara bombardegem a aquell que hem mantingut fins que ens ha estat útil. El recurs de la guerra no pot ser mai el camí per portar la pau, a l'inrevés, és possiblement una manera d'aguditzar el conflicte, de radicalitzar les parts, de provocar major dolor i patiment. Amb la teoria de la intervenció a Líbia, demà podríem bombardejar Síria, Iemen, Barei, i una llarga relació de regions del món. Zapatero, el teòric de l'Aliança de les Civilitzacions, diu que no és igual Iraq que Líbia. Jo no crec que hi hagi guerres bones i guerres dolentes.