Sa Boval Nova, el límit de la Síquia Reial

La Síquia Reial, del seu naixement a s'Ullal de Santa Catalina fins arribar a sa Boval Nova, té un recorregut de 2.254 canes (3.607'20 metres). Aquest lloc, on conclou el traçat, es beneficiava del seu cabal per dues vessants: disposaven de vuit hores "ordinàries" d'aigua (de les 2 de la matinada del diumenge a les 10 del matí de dilluns), i també dels escorrentins i caigudes de la Síquia. A més d'un dret històric i un recurs valuós, un altre objectiu del pas de l'aigua de les caigudes fins al final era que la Síquia –d'argila a molts trams– anés banyada i no es trenqués.

Si a capítols anteriors hem conegut el Camí Reial, que passava per Sant Miquel i Santa Catalina, i comunicava Maó amb Fornells abans de construir-se la carretera, avui trobam un altre antic camí reial o públic, més conegut per camí d'Addaia, que conduïa de Maó cap a Mongofra i Addaia. Era utilitzat per traginar la sal produïda a les salines i la fruita dels horts d'Addaia, i també pels pescadors del port del mateix nom, que transitaven cap a Maó o barataven peix per productes del camp amb els pagesos dels llocs. D'aquest camí neix l'accés a les cases de sa Boval Nova.

SA BOVAL NOVA
La Síquia arriba en aquest lloc, d'una trentena d'hectàrees, per la mitgera de Santa Marianna. Al seu pas regava dues o tres tanques de blat dindi i alfals de sa Boval i un hort de fruita –avui desaparegut– a ponent del camí d'Addaia, que travessa per davall i segueix uns metres en paral·lel per la banda de llevant. En aquell punt es troba amb el torrent, el pont del camí d'Addaia i el camí d'entrada a sa Boval Nova, la Síquia acaba el seu itinerari dins el torrent de sa Boval, el cabdal sobrant –sobretot a l'hivern– fluïa cap a s'Albufera des Grau.

A la vora del camí hi ha oms, així com qualque prunera i roser bord –de floretes blanques–, una i altre amb un peu molt bo per empeltar. A la dreta del camí antigament hi havia un hortet amb arbres de fruita conegut com es Campet o Hort d'en Fuguet, ara integrat a sa Bovaleta.

El lloc de sa Boval (Vella) es va segregar l'any 1642, en canvi la separació de sa Boval Nova va ser bastant posterior. Als mapes de 1820 i 1829 no apareixen les cases de sa Boval Nova, en el seu futur emplaçament es dibuixen quatre "illots" de pedra que sobresurten entre les terres inundades. Per documents que conserva l'actual propietari, Biel Seguí de Vidal, sabem que les cases –o la major part d'elles– es van construir l'any 1913. Encara es pot veure un finestró original amb el vidre protegit per una ventalla corredora. L'any 1916 van enrajolar l'era i el 1917 empedrar el pati.

A la nostra visita travessam una síquia del torrent, prop de les cases, per damunt un tauló provinent de la coberta d'un antic vaixell desfet pels mestres d'aixa de Maó, que a una banda té una cadena que servia per evitar que la torrentada se l'endugués. Una constant són les despeses relacionades amb la millora i manteniment de síquies, torrents i canals; sempre seguit s'han de refer ponts, trencades, eixermar i paredar torrents. El 1923 sa Boval Nova paga 17'60 per escurar la Síquia Reial, el 1943 contribueix amb 112 pessetes a la societat administradora de la font de Santa Catalina.

AMITGERS
La família "de Vidal", propietària de sa Boval Nova, també ho era de sa Torre Blanca, sa Boval Vella i Son Gall, pel que trobam freqüents intercanvis de pagesos entre aquests llocs. El primer amitger de sa Boval Nova va ser Josep Sintes (entra el 1874); darrera seu vindrien Jaume Palliser Orfila (1889), Jaume Pons Huguet (1892), Josep Carreras Mercadal (1894), Joan Palliser Gomila (1896), Josep Gonyalons Enrich (1905), Joan Gomila Villalonga (1921). A partir del 1957 el succeirien els fills de l'anterior, Tomàs i Toni Gomila (en Toni de sa Boval, que ara coneixerem). El 1963 hi entrà en Joan Fuxà, un mercadalenc ja gran que abans havia menat molts anys sa Torre Blanca. El darrer amitger de les dues Bovals va ser en Josep Pons Sintes "Pepe de sa Boval", que hi va estar entre 1966 i 1975; després se'n va fer càrrec la família propietària: Gabriel Seguí Mercadal, casat amb Pilar de Vidal Moysi, que ha trobat continuïtat en aquesta labor en el seu fill Gabriel Seguí de Vidal.

Un costum molt arrelat a Menorca era el d'improvisar en glosa les disputes amistoses. Un d'aquests pagesos, en Jaume de sa Boval –segurament Jaume Pons Huguet– tenia fama de ser finet. Aquestes les va intercanviar amb un "baratero" de bestiar, que no quedava darrera:

L'amo en Jaume baratà
un ruc amb una somera,
un ase sense sanar,
amb una vaca lletera;
i sa barata darrera
va ser una cussa amb un ca.
Ell diu: sa vaca és polida
i de més lletges no n'hi ha,
i es vedell si el vol criar,
l'haurà de donar a dida;
i es ruc amb una punxida
no el podeu fer caminar.
L'amo en Jaume li contestà:
Sa barata millora és
de s'ase sense sanar,
a jo, per un me'n van dar tres
puc munyir i puc qualcar;
que bo de fer és guanyar
un bon jornal, un pagès.
Es qui barata es cap se grata,
emperò jo no ho dic així:
tenc ase, vedell i vaca,
puc qualcar i puc munyir,
prou doblers a sa butxaca
qui tu no ho pots dir així.

TONI DE SA BOVAL
A n'Antoni Gomila Gomila (1921), fill de Joan Gomila Villalonga i successor seu a sa Boval Nova, el van dur els pares a sa Boval quan tenia un mes. Era el petit de dos germans i una germana, i quan tenia sis o set anys veia gent per damunt ses muntanyes mirant per on havien de fer passar sa carretera [de Fornells], que va veure construir, així com la de Capifort, feta pels militars cap a la bateria.

El 1948 es va casar amb Aguedita Florit Capó (1925), que estava a Santa M. Magdalena, i que hem conegut com a primera "mestra" de Favàritx. De casats es van instal·lar a l'estància de Santa Emília, a l'entrada del camí d'en Kane. A l'estim van rebre quatre vaques i tres mules. El 1954 es van mudar al Pont Modorro, del mateix senyor, amb "dues vaques de mota que pesen cada una 32'5 lliures per quarter".

El 1958 son pare d'en Toni es retirà i ells van agafar sa Boval Nova. El tom va ser major que el del lloc de sortida, ja que és més gran. Sembraven blat, ordi i xivada; als plans de regadiu, alfals, versim, blat dindi, melons, síndries. Tenien l'hort d'arbres variats, amb molta poma del Bon Jesús que guardaven dalt sa cambra per a l'hivern, i es repartien entra pagès i senyor. N'Aguedita recorda la font molt bona de sa Bovaleta, que hi anaven a dur aigua per beure amb un ase i dues gerres.

Van passar de cinc o sis vaques a vuit o nou, mentre seguien llaurant amb la colla. Fins que van arribar els tractors, i es produí un tomb en la seva vida. El primer d'aquella contrada el comprà en Biel Seguí Mercadal, i al cap de poc temps en Toni deixà el lloc i es dedicà a fer de tractorista, i també anà amb la màquina de batre, tota sa vida pes mateixos senyors, als llocs de ses Bovals, Torre Blanca, Son Gall i d'altres.