Als qui a la nostra primera joventut ens iniciarem en la pràctica de qualque esport, futbol o bàsquet, generalment, la irrupció als mitjans de comunicació d'un espanyol anomenat Manolo Santana, perquè ho guanyava tot al món d'un esport que es deia tennis, allà pels anys seixanta del segle passat, ens va suposar l'oportunitat de poder seguir practicant qualque mena d'activitat física una volta haver abandonat els esports d'equip.
El tennis el podies practicar de forma individual o bé en parella, sense necessitat d'uns entrenaments col·lectius com succeeix amb els esports d'equip, pels quals no tenies temps ni massa interès. Per açò, quan vam tenir notícia que a la vora del talaiot de Trepucó, s'havien fet dues pistes i uns vestuaris amb dutxes per a la pràctica d'aquest esport, vam ser uns quants els qui ens vam atracar per aquell indret amb la intenció de provar aquesta activitat desconeguda fins al moment a la nostra ciutat. I va ser possible gràcies a la iniciativa de qui ara volem homenejar, perquè s'ho mereix.
En Pedro Luís Mercadal i l'equip del seu despatx d'arquitectura, en Tomé Mercadal i en Toni Pons Meliá, es van moure de forma efectiva per aconseguir els terrenys adequats on poder construir les instal·lacions imprescindibles per a la pràctica de la seva afició.
Al llibre "Memoria de un quarto de siglo 1965-1994" del Club Tenis Mahón, el qual es va editar amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la seva constitució, queda reflectit el procés i les peripècies per les quals van haver de passar els promotors de l'aventura, fins aconseguir posar en funcionament aquesta nova modalitat esportiva a Maó.
Avui, aquelles instal·lacions rudimentàries de l'any 1965, que van complir perfectament la seva funció, han esdevingut un club ple de vida, amb vuit pistes de joc, un local social còmode i atractiu, un interessant projecte de futur i el més important, una escola de tennis també de futur esperançador.
Quan malauradament en Pedro Luís ja no és entre noltros, els seus amics i companys d'afició, hem pensat dedicar-li l'homenatge que es mereix i que hauria d'haver rebut en vida.
Així i tot, malgrat la seva absència, resulta reconfortant fer una volta pel club un dia qualsevol i comprovar que la seva iniciativa de fa quasi cinquanta anys, ha fructificat plenament, i que, al costat dels al·lots de l'escola de tennis, encara queden (quedam) una quarantena de joves d'esperit, els quals ens vam iniciar en la pràctica d'aquest esport, al voltant dels anys seixanta i avui, alliberats de les obligacions de la nostra etapa laboral, encara som capaços d'evolucionar raqueta amb mà per qualcuna d'aquelles pistes del nostre club.
Els actes programats per aquest cap de setmana, tindran lloc el dissabte dia 26.
De 9 a 11 del matí, a les pistes 1 i 2, finals del torneig de dobles que s'haurà jugat el divendres 25, per majors de 65 anys.
A les 12.30, recepció de la família i autoritats convidades.
A les 13 h. Acte d'homenatge amb descoberta d'una placa i parlaments.
Acabat l'acte, es brindarà un vi espanyol als assistents.
Finalment no ens resta més que convidar a tots els socis del club i especialment a tots aquells que van ser col·laboradors de l'homenatjat. Fins dissabte.
Descansi en Pau.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.