Comunicacions aèries: Algunes qüestions (I)

Què és el més important?

D'una reivindicació genèrica, tenir dret a un transport aeri just en una comunitat insular como la menorquina, que en depèn plenament, hem de passar a tenir clar els objectius concrets que volem aconseguir. Què és el que hem de prioritzar ? ¿Són estratègicament més importants les connexions amb la península o, pel contrari, hem de posar en primer lloc les rutes interinsulars ? Un fet incontestable és que el volum de trànsit aeri és, amb diferència, més gran amb la península que amb Mallorca. De la memòria de la proposta de revisió del Pla Director de l'Aeroport de Menorca extreim la dada que les connexions amb la península suposen el 78,5% del trànsit enfront del 21,5% amb les altres illes. També és cert que aquestes són dades globals de trànsit, sense discriminar entre usuaris locals i usuaris forans: amb tota seguretat, si ens cenyíssim als viatgers residents, la diferència no seria tan gran.

En qualsevol cas, l'objectiu principal hauria de ser comptar amb unes connexions adequades amb la península tant pel que fa a freqüències com a preus. I amb açò no vull dir que ens tinguem d'oblidar de les connexions interinsulars, ben al contrari, però com a comunitat ens interessa més prioritzar les comunicacions amb la península, perquè aquestes tenen més pes a Menorca. Les raons, a més de les dades abans esmentades, són diverses, però n'apuntaré algunes:

1. Menorca ha de dirigir la mirada cap al territori peninsular abans que a Mallorca, si no volem ser subsidiaris. Dirigir la mirada cap a Mallorca significa resignar-nos a la doble insularitat.
2. Les nostres relacions comercials les tenim, amb diferència,amb la península abans que amb les altres illes.
3. Els visitants potencials de Menorca són a la península, abans que no a Mallorca. I, en tot cas, quan els mallorquins volen visitar Menorca pel que fa a oci, utilitzen les connexions marítimes.

És el descompte de residents una mesura adequada ?

La resposta és que no. L'experiència ens està demostrant que la política de descompte als residents no tan sols no ens beneficia sinó que, ben al contrari, ens pot estar perjudicant, i més com major sigui el tant per cent aplicat. Quan s'ha augmentat el descompte, indefectiblement les companyies han augmentat el preu. Però quan es produeix aquesta maniobra de les companyies no és que ens quedem com estàvem abans: estem pitjor, perquè el preu dels bitllets haurà augmentat per als qui no tenen descompte. I això ens perjudica, i molt.

Perquè hauríem de tenir clar que no es tracta tan sols que nosaltres paguem el bitllet a un preu just. Es tracta que el preu del bitllet sigui raonable per a tots, residents i no residents. Perquè la nostra economia depèn fonamentalment del fet que tinguem unes comunicacions assequibles: es tracta de les nostres relacions comercials com també es tracta de tenir una destinació turística competitiva. I ara no som competitius en el camp turístic fonamentalment per les dificultats de les connexions, entre les quals hi ha el problema del preu. Per tant, la nostra butxaca no surt perjudicada solament quan pagam pels bitllets uns preus desmesurats, també en surt malmesa quan el preu és massa elevats per als nostres potencials visitants que, davant un transport excessivament car trien altres destinacions per a les seves vacances. La importància de les comunicacions aèries per als menorquins no radica solament en la possibilitat que nosaltres puguem viatjar en condicions adequades, sinó que també els nostres "clients" puguin tenir facilitats per comunicar-se amb nosaltres.

Per tant la solució ha de passar per un sistema en què la davallada del cost del bitllet sigui general, no tan sols per als residents, una davallada real, amb mecanismes que impedeixin la perversitat del sistema actual, on l'increment del descomptes es tradueix en última instància en un augment de preus. No hem de perdre de vista, a més, que la despesa del Ministeri de Foment pel concepte de subvenció al descompte de resident és elevada (la previsió dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2011 a les Balears és de 112 milions d'euros). Seria bo reflexionar si hi ha altres maneres d'invertir aquests diners que suposin una incidència més efectiva per tal de tenir un transport aeri més adequat a les nostres necessitats i amb uns preus més raonables.