Els candidats municipals

Durant aquests dies s'estan presentat les candidatures dels diferents partits a les pròximes eleccions municipals. La gent del carrer segueix amb curiositat la relació de noms que es presenten per una o altra llista, i opina sobra les qualitats i els defectes de les persones que hi descobreix. En un món en el qual la política està tan desprestigiada, em meravella veure el gran nombre de persones que encara donen la seva cara; en aquest cas, donar la cara és també demanar a la resta de la ciutadania que confiï en l'acció política a pesar de tots els pesars. Possiblement, quan haguem sumat, tindrem uns 500 candidats. De candidats n'hi ha de dos tipus: aquells que saben que sortiran o que poden sortir, i aquells que saben que no sortiran, però que hi són per donar suport a la llista. Per a uns i altres, anar a una llista suposa un trasbalsament de la seva vida de cada dia i existeix encara (supòs que fruit de la cultura que vam viure en la dictadura) una certa por a les conseqüències negatives que poden esdevenir si hom diu públicament quines són les seves preferències polítiques. Estic segur que fins que haguem superat col·lectivament aquest temor no haurem conquerit una democràcia plena. Aquests dies són moltes les cares que apareixen als mitjans per fer saber el compromís que tenen i, lluny de ser motiu de crítica de bar o comentari despectiu de despatx, haurien de ser motiu d'admiració i respecte. La gran majoria de regidors, estiguin en el govern o en l'oposició, siguin d'un partit o d'un altre, hauran de sacrificar hores i més hores de la seva vida familiar, hauran de veure's objecte de molta crítica i de poc reconeixement, hauran de passar nirvis, viure alegries i decepcions, només per la seva decisió de ser útils al seu poble.