Equip d'Escoltes de Menorca20/03/11 0:00
TW
0

"És un diumenge qualsevol. Avui m'he aixecat més prest del normal. I és que… he tingut un somni... tant…" - N'Andreu, un jove menorquí de 14 anys, va a l'Institut, té una germana més petita i tots dos van a l'agrupament escolta que està a la vora de casa seva – "He somiat que no tenia la meva videoconsola però podia jugar al carrer amb els meus amics, havien desaparegut totes les joguines de la meva habitació excepte una, i era la millor joguina d'aquest món, m'encantava jugar amb ella i compartir-la! A casa, el rebost i la nevera eren quasi buits, però a taula compartia el que hi havia a sobre amb tota la meva família i, de sobte, tot m'agradava!! Ja no em feia oi res, i em menjava les verdures i tot!... A l'armari del que era la meva habitació, perquè ja no era tan sols meva, també hi dormia la meva germana, tenia una quarta part de la meva roba i en tenia prou, i la companyia de la germana m'agradava!! Quan va arribar el moment d'anar a l'escola, havia d'agafar la bicicleta, i vogar i vogar, fins arribar ben lluny, però amb la companyia dels meus companys de classe, era agradable passejar fins allà, podíem parlar de les nostres coses: d'aquella noia que tant agrada al Lluís, de la "borde" de la profe de mates... A l'escola, ningú es ficava amb un altre company pel seu físic o pel seu nivell d'intel·ligència... Durant el pati, podíem jugar sense haver de barallar-nos... no sé com, però quan no ens posàvem d'acord en podíem parlar sense pegar-nos... Al tornar a casa, de nit, no hi havia cap font de calor que escalfés la casa, ens amagàvem davall les mantes amb el pare i ens llegia un llibre, i ja no sentia el fred...

Quan anàvem a casa d'en Joan, al final del carrer, hi podíem veure la televisió, i el seu avi ens contava rondalles fantàstiques que ens transportaven a un univers molt llunyà i misteriós. Les olors, notava les olors!! Obria la finestra i treia el cap, llavors, em donava compte que no hi havia cotxes contaminant-ho tot, les fàbriques ja no amollaven tot tipus de fums tòxics, la gent compartia el seu vehicle (ara ja ecològic), d'altres utilitzaven el transport públic... A l'hora de rentar-me no tenia aixetes amb interminables columnes d'aigua que pots obrir quan vols, no, teníem una galleda que compartia amb la meva família i en tenia prou!...

Llavors, m'he despertat... tenia la boca seca i una suor freda em regalimava pel front. Saltaven preguntes cercant respostes a tot allò que m'havia passat pel cap, intentava lligar els caps, trobar el perquè de les imaginàries històries que havia viscut durant la nit.

No ha estat fins al migdia que me n'he adonat; assegut a taula, al costat de la meva família, davant d'un gran tiberi, on s'imposava el silenci, on quan intentava parlar em manaven callar perquè no deixava sentir les notícies de la televisió, ho he vist clar!... a la tele, no feien més que mostrar conflictes bèl·lics per un tros de terra o per unes tones de petroli o per una religió, o per qualsevol altra cosa... Parlaven dels pocs recursos que ens queden al planeta per abastir tots els seus habitants, de la gent que pateix fam, dels desastres naturals que ens venen a sobre si no... I a la fi, tot ha tingut sentit. És possible, realment ho és!, un món millor, un lloc més just, habitable per tothom, es pot aconseguir!! I com?... Doncs, començant per cadascú de nosaltres, amb petites coses, amb petits actes, fent coses senzilles que empenyin a canviar la dinàmica de la societat en que vivim, en canviar la competitivitat per la cooperació, el consum descontrolat per la reutilització dels recursos, la recuperació dels valors humans i la sensibilització cap el medi, amb la conscienciació que aquest planeta no és nostre, que hi estem de passada, i que la nostra missió no és una altra que... deixar aquest món una mica millor del que l'hem trobat".

Diari de l'Andreu, 20 de març de 2011.