Les bodes del diable

Josep Portella16/03/11 0:00

He rebut un correu amb l'avís que l'Editorial Proa ha penjat un vídeo, en el qual Pau Faner presenta la seva última novel·la publicada. Ja ens ho havia anunciat ell, feia uns mesos, que el març sortiria aquesta nova creació seva. He vist la filmació: en Pau, a la vorera d'una mar embravida i ciutadellenca, ens explica quatre cèntims d'aquesta història d'amor i d'aventures per tota la mediterrània, ambientada en una època històrica allunyada, allà quan al segle XIII encara vivíem en la cruïlla, i plantejada com a gran obra narrativa. Ell mateix diu que ens sorprendrà, però jo estic segur que descobrirem el mestratge de Pau Faner des de les primeres línies.

Arran de la sortida del llibre he pres una decisió important: he decidit que aquest serà el meu primer llibre electrònic. Els reis em van portar un ebook i encara no l'he inaugurat, em fa por. Però qualque dia t'has de decidir i pens que, si quan els reis tornin encara no l'he emprat, potser se l'emportaran. En la decisió influeix cada vegada més les dificultats oculars per llegir sobre paper lletra tamany 10. M'he de canviar la graduació de les ulleres (des de fa quasi dos mesos tenc les indicacions que em va fer en Pedro J. Bosch i encara no hi he anat) perquè ja pas una penada. En canvi, la lectura electrònica et permet jugar amb el tamany de les lletres i amb la claredat del suport. La primera cosa que m'ha sorprès és la poca diferència en el preu del llibre: en paper costava uns 22 euros i en digital uns 18 euros. M'ha estranyat que el cost del paper (736 pàgines) i de l'edició impresa només suposi 4 euros. Però segurament deu tenir una explicació comercial i d'empresa. Després he intentat descarregar-me el llibre –via compra legal-, per la qual cosa m'havia de descarregar abans un programa de lectura digital compatible. La pròpia pàgina electrònica de la llibreria m'indicava els passos per a la descàrrega, jo he pernejat durant una hora i no he estat capaç de sortir-ne. No he pogut baixar-me el llibre perquè no he sabut baixar abans els programes adients. He de confessar el meu analfabetisme funcional electrònic, és una cosa que em desespera. I he de fer una proposta a les escoles d'adults (per exemple) i als Ajuntaments: Fer uns cursets anuals per a treure el certificat d'aptitud electrònica bàsica. És clar que sempre hi ha el recurs de demanar ajuda a un amic, que sempre hi ha amics que ho saben tot, en electrònica, però, si s'hi fixen, aquesta nova forma de comunicació ens fa encara més dependents de les nostres limitacions. Pau, insistiré fins baixar-me'l. Després el podré llegir i parlarem del llibre.