L’àvia corema i la cultura popular

El passat dissabte, la plaça de la Constitució de Maó es va omplir de gent menuda i de gent gran per acompanyar l'àvia Corema en la seva primera sortida de cada any. Feia un matí borrascós, baixes pressions, aire humit, cel gris i amenaça de pluja. Això no obstant, van ser nombroses les persones que van voler donar la benvinguda a la geganta que ja s'ha convertit en un fet popular. Crec que alguna vegada ja ho havia dit: És extraordinari veure amb quina facilitat un acte modest com aquest esdevé popular i estimat amb tan poc temps. De fet, ja el primer any (en deu fer cinc o sis, d'anys) va obtenir una molt bona resposta de la gent. El personatge de s'àvia Corema ja existia, en la nostra cultura popular. De fet, l'àvia Corema menorquina és un cas únic en la geografia de la cultura popular i tradicional més pròxim. Supòs que, com tantes altres coses, s'hauria perdut no fos que les escoles van preservar-la de l'oblit i la van saber aprofitar com un personatge propi de l'univers infantil i domèstic. La creació de la geganta va ser una decisió encertadíssima. Des del mateix moment que va sortir al carrer una figura gegantina amb els set peus, l'element va conquerir l'atenció en el conjunt del territori i va esdevenir una experiència ciutadana pública. La reiteració del fet de la sortida, cada dissabte a migdia, ha consolidat aquesta presència. La reiteració del fet de la sortida, cada dissabte a migdia, ha consolidat aquesta presència. La reiteració del fet de treure-li un peu cada setmana, després d'una espècia de ritual en el qual els fillets són protagonistes, ha aconseguit la creació de la cultura de repetició. La reiteració de la comitiva: Geganters, banda de música i animadora... també dóna lloc a la visualització d'una representació de carrer.