Estància des Banyul y Santa Marianna

La veïna estància de Santa Marianna, és propietat de M. del Socorro Moysi Alonso i disposava d'aigua de la Síquia els dimecres d'1 a 5 del capvespre i els diumenges de 8 del matí a 3 del capvespre. Podia regar bastant, encara que era més petita; feia 21 quarteres, fins que li van afegir la tanca de 4 quarteres "l'Hospital", que els senyors de sa Boval van intercanviar per donar el terreny per construir l'ermita de Fàtima.

TONI DE SANTA MARIANNA
N'Antoni Pons Sastre (1923) el van dur a Sta. Marianna amb tres mesos, hi va fer prop de 40 anys. Llavors era de Carlos Moysi Seuret –militar, cònsol anglès i jutge– i l'estància era coneguda com el Molí de la Mort, nom que es canvià per l'actual, que era el de la senyora. El testimoni d'en Toni de Santa Marianna resultà clau per localitzar aquest molí.

Durant la Guerra Civil van mobilitzar son pare. Llavors sa mare i ell –que tenia 16 anys– van aguantar l'estància. En va ser el pagès els cinc darrers d'estar a Sta. Marianna, durant els quals es casà amb Isabel Pelegrí. L'aigua de la Síquia travessava el torrent per una canal d'obra per regar tots els plans de davant les cases. Sembrava alfals, monyaco, carabassa i beta-ràvec. A més de set quarteres de blat i dues d'ordi, en dos sementers.

TONI I DAMIÀ VINENT
A partir de 1964 l'agafà en Damià Vinent Pons (1934), casat amb M. Ángeles Pons; germans de Tònia Vinent i Pedro Pons, que hem trobat de pagesos a sa Cova de Baix. Damunt 1967 es calculà el cabal de la Síquia: el mes d'agost hi passaven 90 tones/hora d'aigua. Entrà a Sta. Marianna sense experiència en el regadiu; el primer dia l'aigua de la Síquia s'ho enduia tot de sa força que tenia, llavors començà a fer compartiments i obrir quatre o cinc regadores a la vegada, era un passar pena, fins que van arribar les bombes i el reg al vol.

Per comprovar si "prenien" aigua més amunt, existien unes marques a la Síquia fetes per en Toni de Santa Marianna i son pare. En Damià sembrava blat d'indi, versim, alfals i blat per casa. També collien melons i síndries que venia una "placera" de Maó. Quan entrà hi havia vaques de raça de la Reina, més envant n'acceptà un parell de Sargoçam –del mateix senyor– que va amollar dins una tanca fresca (no pasturada), però eren molt botadores i barrereres, tenien la dèria d'obrir encara que duguessin una post amb puntes al front.

Passats nou anys, va desdir Sta. Marianna i es mudà a s'Estància des Banyul, encara que durant un parell hagué de menar les dues, la primera no havia trobat pagès. Allà començà a apreciar la minva del cabal de la Síquia i va tenir el primer tractor. Després de dinou anys a Favàritx agafà un tros de terra a Llucmaçanes i va fer de paredador.

Però abans de l'estada d'en Damià Vinent a l'Estància des Banyul, la va menar un altre Vinent, que no era parent seu. En Toni Vinent Gomila (1925-1989), nascut a sa Muntanyeta, s'hi mudà en casar-se amb Catalina Florit (1927), que, amb els seus germans Aguedita i Marcelo, va tenir molt que veure amb la implantació de l'escola a Favàritx. Na Catalina infantà els tres fills a l'estància, que van manar entre 1952 i 1973; encara recorda que anava a dur qualque ferrada d'aigua de la Síquia Reial per fregar i rentar a les cases.

CEFERINO MOLINA
Quan en Damià Vinent deixà Santa Marianna hi entrà Ceferino Molina Alimundo (1937), nascut a Sant Lluís, on a la sínia de "Can Guiemet" senyava taulells a càvec i regàvem per terra, després anà a Binimarzoc, a peu de Trebalúger (es Castell), on només tornava una vegada cada mes, en cobrar els 12 duros de jornal.

Llavors menaria dos llocs de Sant Climent: Son Martorell i Matxani Gran; i tres de Favàritx: Estància des Prat, Sta. Marianna i Estància des Banyul. En Ceferino, amb na Fca. Riudavets i els seus tres fills, va menar Sta. Marianna de 1975 a 1993. Quan se n'anà de Santa Marianna hi deixà 23 vaques i 10 vedelles grosses. Per temps també menà s'Hort Nou.

Quan Damià Vinent deixà s'Estància des Banyul hi entrà un fill des Puig Menor, i al poc temps el fill d'en Pascual de sa Bovaleta. Després se'n va fer càrrec en Ceferino, que ja va tenir molts problemes amb l'aigua de la Síquia, al final l'havien de comprar pel bestiar. Durant dos anys no va ploure gens i també havien de comprar pinso. Al cap de quatre o cinc anys va deixar la terra i llogà només les cases, on viuen fa 17 anys.

JOSEP BOSCH
El ciutadellenc Josep Bosch Pons (1965) també regava per terra el primer lloc que menà, Son Bou Nou, s'aigo era molt amunt, just baix dels sis escalons de penya interiors, dos motors de 40 tones/hora no l'eixugaven. Amb les urbanitzacions de Son Xoriguer i cala en Bosch el nivell va minvar. Enguany farà 14 anys que mena Sta. Marianna i s'Estància des Banyul, però també s'Hort Nou, Sant Carles, Sant Miquel, sa Muntanyeta i un bocí de Santa M. Magdalena.

Ens mostra la Síquia, molt coberta de rama, amb les regates, piques i la passadora de marès en "T" que d'una banda anava dins el pla de l'altre costat del torrent i per l'altra a s'Hort Nou. Pel coster de migjorn la Síquia és fonda, una vegada una vaca hi va fer un vedell i el va haver de treure.

No llaura totes les tanques cada any, fa rotacions i deixa espigar a l'estiu a fi que caigui la llavor. Les dues basses excavades en el torrent ja existien quan ells van arribar, s'hi poden contemplar fotges, agrons, esplugabous i diversitat d'aus aquàtiques. Ara ja no rega, l'estiu passat el torrent va córrer fins dia 27 d'agost.

Deixam en Josep, que mena les vaques a sa Muntanyeta passant davall la carretera pel pont del torrent proper al traçat de la Síquia. Avui en dia té una cinquantena de vaques en aquestes finques associades a Coinga.