Sortu

No sabia si havia de publicar aquest escrit o arxivar-lo a la carpeta d'escrits que s'han perdut pel camí. El tema és molt difícil i no sé si la meva opinió, com la de la majoria de nosaltres, té prou base de coneixement com perquè sigui consistent. Aquests dies seran els decisius per a l'actual procés que es viu a Euskadi. La Justícia s'ha de pronunciar sobre si Sortu compleix o no amb la legislació perquè sigui inscrit com a partit polític i tengui el dret, com qualsevol altre, de participar en la vida política d'Euskadi i de l'Estat espanyol. Durant aquests dies s'han succeït els comunicats i s'ha aixecat un tsunami d'opinions divergents al respecte, completament diferents si surten del País Basc o si surten d'altres centres de poder. Segons diu tothom, els estatuts i les manifestacions de Sortu compleixen la llei. No hi hauria cap impediment jurídic per l'acceptació. És més, aquesta partida de naixement és l'expressió de les decisions assembleàries que s'han pres des de fa temps en el sentit de l'abandó definitiu del que el món nacionalista denomina lluita armada, això és de la violència, el terrorisme, la por... per a la consecució de finalitats polítiques. Es tracta d'una decisió històrica. Això no obstant, per part de molts dirigents de partits com el PP i el PSOE i les seves plataformes de comunicació, també per part de l'aparell de l'Estat, no s'accepta aquesta possibilitat de pau, es creu que ens menteixen i es jutgen intencions. Jo estic segur que rere aquesta posició està el vertigen de la decisió que haurien de prendre aquests partits: ¿donem una oportunitat a la pau, una més, o no? També crec que hi ha els càlculs electorals del que suposaria (en tots els àmbits electorals) la irrupció de Sortu en el panorama polític. Només així puc entendre aquestes resistències a la possibilitat de que realment estem davant d'un temps nou. El final d'ETA, jo crec que el final del terrorisme ja és aquí, serà el d'un boci de sucre en un got d'aigua calenta. Em fa por, els ho dic, que una posició contrària, una posició de "vosaltres no teniu dret a ser demòcrates" ens pugui tornar a un horitzó indesitjable. Estic convençut que la societat basca i la societat espanyola, en el seu conjunt, és prou generosa.