Egipte

Els vint dies que van canviar el món? No ho sé. El moll de l'os del món occidental i desenvolupat és el sistema econòmic, i aquest no canvia. En tot cas es pot canviar la representació política d'una determinada societat i la forma d'exercir-la. En primer lloc, crec que hem d'expressar sorpresa i ignorància. Sorpresa pels fets que han ocorregut i ignorància perquè no coneixíem, la majoria, el gruix del problema, els nivells d'autocràcia i autoritarisme als que s'havia arribat a la regió. Tampoc no hem de passar gaire pena, tots els serveis secrets occidentals, d'EUA, Israel, UK, etcètera, també s'han vist sobrepassats pels fets. Aquests darrers dies a El Caire han tingut una estampa èpica: el poder representat per Mubarak (en pantalla de televisió) i el poder representant pels milions de manifestants que havien ocupat una plaça pública. El carrer com a símbol de la revolta pacífica. No devia ser tan poderós, Mubarak; ho hagués estat no hauria deixat que totes les televisions del món donessin en directe aquestes glorioses jornades. La nit de la sortida de Mubarak, tots els líders europeus i mundials (Obama, Sarkozy, Merkel, Zapatero, Ban Ki-moon, etc.) van córrer per saludar la revolució democràtica, per a cantar lloances de la joventut egípcia i dels moviments democratitzadors. També em va sorprendre, perquè fins fa un mes, Mubarak era l'aliat preferent de tots aquests líders a la zona, exemple d'estabilitat. Si vivim coses veurem!