Sinde i l’SGAE

Sense mena de dubte, la prohibició de fumar a locals tancats i el denominat pacte social ha tapat el debat sobre la Llei Sinde, que és també el debat sobre la propietat intel·lectual, els drets d'autor, l'accés lliure al coneixement i la cultura. Per part dels portaveus de la indústria i d'artistes destacats com Miguel Bosé, el del mig concert a Maó, o Alejandro Sanz, s'està reiterant el tòpic de que l'únic que pretenen els internautes és el gratis total en l'accés a obres musicals o pel·lícules (i ara ja llibres), i, per tant, que la seva posició és legítima perquè es tracta de defensar la creació artística (i el negoci d'aquesta, dic jo). El que queda clar és que xoquen frontalment dos drets: el de l'accés de les persones als continguts que circulen per la xarxa, la majoria dels quals són compartits, i el dels artistes a defensar els seus drets d'autor. Per tant, el que semblava lògic era que s'arribés a un altre pacte, el pacte cultural. Quan s'havien obert les negociacions en aquest sentit, el PSOE, amb el suport del PP i de CiU (no sé si cap altre partit) ha aconseguit la majoria per a aprovar una llei Sinde modificada. Ja veuran com aquesta solució "imposada" tindrà ben poc recorregut. Jo mai no negaré els drets dels autors sobre les seves obres, com el dret dels autors a no posar "impostos sobre les seves obres, el que defensaré és que la quantia econòmica d'aquests drets no sigui la barbaritat que és ara, que ofega moltes iniciatives culturals, i defensaré que l'administració d'aquests drets no ha d'estar en mans d'una empresa privada, l'SGAE, sinó del propi Estat, de l'administració pública.