Receptes davant el fracàs escolar

Davant el fracàs escolar, diguem-ho clar, no existeixen receptes màgiques. No hi ha cap mesura segura que, aplicant-la, directament passi a donar bons resultats. Si fos així, tret que la recepta fos excessivament cara, pens que les autoritats competents ja s'haurien posat d'acord per aplicar-la.

No existint cap recepta segura, ni un catecisme clar a seguir per solucionar la qüestió, sí que podem apuntar alguns punts que, bé per pura intuïció, bé perquè existeixen estudis previs sobre la qüestió, podem afirmar que contribueixen a millorar el rendiment escolar. En remarcaré alguns dels que consider fonamentals, com ara l'arrelament, el desenvolupament d'actituds positives, o la realització d'un acolliment adequat per a aquells que són nouvinguts.

Pel que fa a l'arrelament, no cal ser un astre de la Pedagogia per entendre que constitueix un element fonamental de cara a garantir l'èxit acadèmic (o les possibilitats d'èxit acadèmic) entre els escolars de qualsevol lloc del món. Per a nosaltres, emperò, no sé si tot just sortits o encara plenament immersos en un intent de culturicidi, l'arrelament constitueix quelcom aparentment negligible. De la mateixa manera que, a qualsevol lloc, l'Educació tendeix a generar bons ciutadans per al país que la planifica, nosaltres hauríem de maldar per construir una ciutadania pròpia, arrelada a cadascuna de les Illes Balears, que fos la guia bàsica de l'acció educativa, en general. Saber escriure el nom de la pròpia illa, i de les altres; tenir algunes referències pròpies (per molt mítiques que puguin ser, com ara, posem per cas, Jaume I); comptar amb elements del codi social que siguin indiscutiblement compartits, constitueixen elements necessaris per poder rebre i construir en el camp de la pròpia formació.

No tenint seleccions nacionals pròpies, ni un himne generalment conegut i acceptat, ni una bandera per passejar per tot arreu, ni un star-system plenament autònom, treballar per l'arrelament constitueix una tasca àrdua, gairebé titànica. Per poder-la dur a terme fan falta moltes més idees clares que no burocràcia o programacions i adaptacions curriculars. Arrelar, com un arbre dins la terra, és bàsic per poder-ne captar al màxim els coneixements i les actituds que ens poden permetre créixer com a persones.

L'arrelament va lligat directament amb les actituds (envers l'estudi, envers la pròpia societat, envers la llengua). Després de molts anys de treballar en l'àmbit de l'Educació, gairebé puc preveure el perfil acadèmic d'un alumne atenent només a les actituds lingüístiques que em mostri i al coneixement del que li és més immediat (poble, barri...). Els desarrelats i no referenciats tendeixen molt més a suspendre, a fracassar en els seus estudis, que no aquells que malden per fer-se seua la llengua, la cultura i la identitat de la societat d'acollida… Però tots tres elements són tan febles que gairebé s'ha de ser un "crac" per poder detectar-los.

Tot plegat passa, doncs, per l'acolliment d'aquells que arriben. Certament, el govern de les Balears ha implementat programes adequats per poder-lo dur a terme. De manera que avui em preocupen molt més aquells que, potser havent nascut a Eivissa, no hi són acollits. Vull dir, que no hi estan arrelats, que no comparteixen els referents comuns o mantenen actituds negatives en qüestions bàsiques com ara la llengua.

Sense arreglar tot això, la resta és literatura. No ciència-ficció, sinó literatura d'allò més barat, que pot servir perquè els governs es facin propaganda o per apagar algunes consciències febles i poc documentades.