Mateu Isern

Veig que finalment serà Mateu Isern qui encapçalarà la candidatura del Partit Popular a l'Ajuntament de Palma. Segons conten els cronistes, fins a l'últim moment hi ha hagut tensió entre Bauzà i Rodríguez. Bauzà volia un candidat de perfil no gastat, modern, dialogant i moderat, i Rodríguez es volia ell mateix, vella guàrdia del Partit Popular de la capital i home de l'organització, amb totes les virtuts i tots els defectes que els són coneguts. Durant molts de mesos, el Partit Popular ha viscut sense el candidat que una força que aspira a governar ha de tenir i mostrar als possibles votants. Ara veurem com afecta tota aquesta dolorosa gestació a la candidatura dels conservadors i als resultats que es donaran a Palma. Jo vaig rebre una agradable sorpresa quan vaig saber que Mateu era l'elegit. Vaig compartir amb ell uns tres o quatre anys de Consell d'Administració d'IB3; ens veiem cada mes i exposaven les nostres idees. Com que no hi havia molta feina concreta, era sobretot exposició i confrontació d'idees, sempre amb dos blocs: el PP per un costat i l'esquerra plural per l'altra, en ocasions més unida, en ocasions més dispersa. UM també hi tenia representació, una temporada va votar amb el PP i una altra va votar amb l'esquerra. Sempre ha estat així. De tots els companys i companyes, amics i amigues, que vaig conèixer en aquelles sessions, d'en Mateu guard una molt bona impressió. Encara que les seves idees fossin, en moltes ocasions, totalment diferents a les nostres, encara que, com fèiem tots, hagués d'atendre a les consignes de grup, a la coherència de grup, era una de les veus més dialogants en la bancada del Partit Popular. A més, crec que era un dels pocs que posava interès en escoltar a l'altre, no per saber com replicar-lo, sinó per comprendre què volia dir. Aquesta és la impressió que vaig rebre jo, de Mateu Isern. Si és així, són bones virtuts per a un candidat. Desconec si és una impressió generalitzada, o una simple intuïció. Crec que, per l'esquerra, Isern és un contrincant més mal de vèncer. Supòs que el fet que no sigui conegut del gran públic, del gruix de l'electorat, obligarà al Partit Popular a un esforç superior. Ja veurem. Naturalment, només esper que no haguem de lamentar que la desunió de l'esquerra anteriorment sumada a través del Bloc, no sigui l'element decisiu del resultat final.