Els barrancs de Trebalúger

La col·lecció de Quaderns de Folklore ja ha tret un nou nombre, el 94. A poc a poc i en bones, la feina segueix endavant amb l'objectiu del nombre cent i després ja veurem... Ja fa molts anys, 25 almenys, que el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella treu un quadern per Sant Antoni, gairebé forma part de la tradició en el mercat de la plaça. En aquest cas ha estat el quart en la sèrie dedicada a descriure els paratges menorquins, en idioma científic diríem que es tracta d'un treball de geografia humana amb un polsim d'antropologia. El darrer paratge recorregut havia estat el del Barranc d'Algendar, ja fa 18 anys. Esperem que el pròxim no trigui tant. En aquesta oportunitat, el llibre ens convida a passejar pels barrancs de Trebalúger, entre Ferreries i Migjorn Gran. D'ençà les llegendes d'Albranca, aquest és un espai molt cultural. He començat a llegir-lo i els he de dir que es reconeix i recorda el mestratge del seu autor, n'Adolf Sintes. Ja feia estona que havíem convidat n'Adolf a afegir el seu nom a la col·lecció. De fet, la feina que ara fa a les pàgines del diari Menorca no té preu. Ja ho veuran d'aquí a uns anys. Adolf és un estudiós meticulós, curiós, perfeccionista, virtuts que bon i segur va guanyar en el seu treball com a tipògraf a La Económica des Castell. Ja fa molts d'anys que escriu a S'Auba i al diari Menorca, però és recentment, des de fa uns quatre anys, que Adolf Sintes ha donat cos a una dedicació, ha regularitzat la seva presència, l'ha feta constant, ha emmarcat els seus objectius i ha planificat la divulgació de les seves investigacions. Entre els plecs de la memòria és aquesta aportació que ell fa a la cultura menorquina actual, amb incursions als mons de la cultura material dels menorquins, a la nostra geografia humana, a l'etnologia. Quan tots podríem pensar que ja s'ha estudiat tot, que ja s'ha escrit tot, en relació a la nostra cultura popular, Adolf Sintes ens recorda que encara hi queden molts mons a explorar. La cultura popular no és una categoria cultural clavada en el passat, la cultura popular és una construcció cultural que es fa dia a dia, que genera béns i coneixements, que ho són sobretot quan hi ha persones que es preocupen de posar-ho de manifest.