Quan la societat suspèn

La situació d'Espanya és dolenta: estem per davall del nivell mitjà dels països que integren l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i en tots tres camps esmentats. Però és que, dins la mala nota que treu l'Estat, les Balears estem a la cua, solsament superats per Canàries.
Aquests resultats de l'informe PISA no són els únics indicadors negatius pel que fa a l'educació a les Illes. Estem també liderant el fracàs escolar (situat ara entorn al 41% de l'alumnat), la última edició de l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears indica que els joves de Balears tenen 4'1 vegades més possibilitats d'abandonar els estudis que els de qualsevol altra banda. Hauríem de tenir clar que els qui fracassen no són solsament els estudiants: el que fa fallida és el sistema escolar, fracassa, suspèn, la societat sencera. No podem negar que la situació és molt preocupant.

Què ens passa, perquè va malament l'educació a Balears ? Resulta indicatiu que els resultats demolidors de l'informe PISA, a l'igual que els altres indicadors també fets públics, no hagin provocat més que indiferència, i en concret a Menorca. ¿ Algú ha vist pronunciar-se, al respecte, els partits polítics, les institucions públiques, les entitats econòmiques i socials ? Un ensordidor silenci és el que tenim. Assistim a debats ben vius sobre si s'ha de poder fumar o no als bars, discutim acaloradament sobre lletres mudes, el disseny de les faroles és motiu de controvèrsia. Però un tema tan fonamental com l'educació passa bonibé desapercebut.

No hi ha un únic motiu que pugui explicar la deficient situació de l'educació a Balears. Una de les coses que fallen és la dèbil inversió que s'hi fa: patim importants dèficits d'infraestructures (la massificació escolar és una trista realitat), hem vist aquest mateix curs que, lluny d'incrementar l'esforç públic en educació s'estan retallant places de professorat i, pel que sembla, més que se'n retallaran. Sabem que estem en època de vaques flaques però és precisament ara quan hi ha que diferenciar l'important del superflu: ¿té sentit, per exemple, retallar les despeses en educació mentre mantenim una innecessària i caríssima televisió autonòmica que ens suposa una despesa pública anual de 57 milions d'euros? (pràcticament la mateixa quantitat que el Govern Balear destina a la Universitat).

Però la insuficient inversió pública en educació no és la única explicació de l'estat del nostre sistema escolar. També estem pagant les conseqüències d'un model de creixement econòmic fonamentat en el turisme i la construcció. Fins ara havia estat massa temptador per als joves abandonar els estudis atrets pel cant de sirena d'una feina fàcil que els reportaria uns diners relativament alts per a la seva edat i la seva formació. Pa per avui i fam per demà.

Ens falten moltes coses: més autonomia dels centres escolars, més complicitat de les famílies en el procés educatiu, major suport a la feina que fa el professorat la funció del qual hauria de tenir un major reconeixement social, ... Però, sobre tot, el que ens fa falta es prendre consciència que el futur passa per una ciutadania educada i formada, que l'única sortida per a una població petita i amb uns recursos limitats com és la nostra, radica ineludiblement en el coneixement i en l'excel·lència.

Si no volem que el tren ens passi definitivament per davant sense agafar-lo, necessitam posar l'educació com a prioritat en l'agenda de les institucions menorquines i balears, hem de demanar respostes i propostes dels responsables socials i polítics. Està bé saber quines són les alternatives econòmiques, territorials, socials, ... Però per sobre de tot hem de conèixer què en pensen de la situació de l'educació i quines són les polítiques que en aquest terreny volen impulsar. I no pot ser una excusa per a les institucions menorquines la manca de competències en aquest àmbit. Perquè potser no siguin competents però sí en són responsables. La qüestió és massa important com per continuar en silenci.

S'apropen les eleccions, ara és un bon moment per exigir als qui aspiren a governar-nos què en pensen, quins són els seus compromisos en el terreny educatiu. Vull pensar que encara hi som a temps, de posar-hi remei.

–––––––
(*) He inclòs en la taula els resultats de Catalunya per evitar que algú pugui caure en la temptació d'al·legar com a causa del mals resultats de Balears el fet que l'idioma de l'ensenyament sigui el català. Catalunya està avançant i els seus resultats se situen bastant per damunt de la mitja de l'Estat.