Ramón Coll, en homenatge a Chopin

Durant el festival ho vàrem fer amb Schumann i ara tocava Chopin. Ramon Coll ens assegura un èxit musical.

Fa molts anys que Ramon Coll abandonà l'illa de Menorca i avui dia molts menorquins no en saben prou bé la seva trajectòria com a intèrpret de piano. Aquest pianista sorgeix en un temps on no hi havia Conservatori a Menorca, i eren pocs els joves que estudiaven música. En canvi el seu entorn familiar era molt musical, així son pare en Raimundo Coll era violinista i concertino de la Simfònica de Maó, feina que compartia amb altres activitats musicals cambrístiques.

Aquesta circumstància va propiciar que aquest fill prodigi, en Ramon, que de molt petit apuntava un futur gloriós no tingués problemes per abandonar l'illa per traslladar-se junt amb la seva família a Mallorca.

Ramon Coll féu la seva presentació als 11 anys interpretant el Concert nº.1 de Beethoven amb l'Orquestra Simfònica de Maó, dirigida per José María Taltavull i el seu pare com a concertino. Ja fa temps d'açò i som pocs els que avui ho recordem.

L'ascens fou impecable: Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori de Mallorca, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions.

L'any 1956 a l'edat de 15 anys interpreta el Concert en La menor per a piano i orquestra de Grieg, col·laborant amb l'Orquestra Simfònica de Palma, sota la batuta del mestre Ekitay Ahn. També a Palma als 17 anys estrena el Concert per a mà esquerra de Ravel. Als 18 anys obté el Segon Premi en el Concurs Internacional "Frederic Chopin" de Valldemossa, el Premi Extraordinari Magda Tagliaferro i el Premi de l'Institut Francès de Barcelona. Així anava creixent Ramon Coll dins d'un món, el de interpretació, on és tan difícil fer-se un lloc destacat dins del panorama nacional i en el seu cas, mundial.

D'Espanya saltà a França, a París concretament, per treballar amb Magda Tagliaferro per ingressar al Conservatori Nacional Superior de Música de París. Allà segueix els seus estudis de perfeccionament durant els següents quatre anys i té l'ocasió d'estudiar sota la direcció de professors tan eminents com Vlado Perlemuter (deixeble directe de Ravel) i Lelia Gousseau. I per a més gloria seva l'any 1964 obté el Primer Premi del Conservatori Nacional Superior de Música de París. Tot aquesta progressió és molt difícil i molt arriscada i que sens dubte implica una dosi de valentia que no està a l'abast de tothom.

El 1968 el salt fou a la Unió Soviètica, a realitzar una sèrie de recitals on va conèixer grans pianistes i músics, entre els quals destaca Emil Gilels de qui rep consells sobre tècnica i interpretació de la música russa. I en aquesta gira de concerts participa amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio, sota la direcció del gran mestre rus Kondrashin, interpretant el Primer concert de Brahms i el Concert de Txaikovski.

Fincat a Barcelona obté la Càtedra de Piano del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i a la capital catalana enregistra el seu primer disc, editat per la casa Ensayo, i que inclou obres de Ravel. També hi estrena Les oiseaux exotics de Messian en el Palau de la Música Catalana amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, sota la direcció de Rafael Ferrer

Però la seva vida concertística el du a saltar l'Atlàntic per a una gira de concerts pels Estats Units, Sud Amèrica i Canadà, i on la seva mestria el porta a impartir algunes "Master Class". I és en aquesta gira quan debuta a un dels escenaris més prestigiosos de tot el món el Carnegie Hall de Nova York, obtenint grans elogis per part de la crítica americana.

Allà va conèixer el gran pianista Sviatoslav Richter, de qui rep consells pianístics i amb qui té l'ocasió de comentar diverses obres impressionistes i dels nacionalistes russos, especialment de Rakhmàninov.

De nou a Espanya es trasllada a Sevilla per ocupar la Càtedra de Piano en el Conservatori Superior de Música de Sevilla. És nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts "Santa Isabel de Hungría" de Sevilla.

El mateix any és guardonat amb la Insígnia d'Or de la Federació Internacional de Joventuts Musicals en el Teatro Real de Madrid.

Bé, podríem seguir narrant tot un currículum ple d'èxits, en qualsevol lloc del món on hi actuà. La llista de sales de concert i teatres on hi ha tocat és inacabable. Com també ho és la llista de grans orquestres amb les quals ha participat, així com la llista dels directors més famosos que l'han dirigit.

Pel que fa a nosaltres, Ramon sempre ha estat lligat a Joventuts Musicals. Són destacables els seus recitals en els inicis dels anys 60 i les dues actuacions de Ramon Coll amb l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca. La primera en els primers anys de la nostra orquestra allà en el Claustre del Museu de Menorca, i emmarcat dins del Festival de Música de Maó, interpretant un concert de Bach sota lla direcció de Fernando Marina i l'any 2005, al Teatre i en el Festival, interpretant el Concert número ú de Chopin amb la direcció de Michael Thomas.

Tot i que és un pianista que ha interpretat tots els estils musicals, des de Bach als nostres dies, potser allà on més han destacat les seves qualitats sigui en la música del romanticisme avançat i de l'impressionisme, on hi excel·leix. Al compositor polonès dedica el concert que de forma especial Joventuts Musicals de Maó en col·laboració amb l'Ajuntament de Maó ha programat per a l'inici de la 53ena temporada de música i que tindrà lloc el proper diumenge dia 23 de gener a les 20 hores al Teatre Principal. Una oportunitat important per als melòmans menorquins de poder gaudir una vegada més del nostre pianista internacional Ramon Coll.