Un tema original: el tabac

En el dia no es parla d'altra cosa: la nova llei a favor de la salut (contra el tabac). Bé, en realitat també es parla de les pròximes eleccions, de la crisi, de Lady Gaga, però ara no ve al cas. La nova llei antitabac va entrar en vigor el dia que feia un any que ho havia tornat deixar. És la tercera vegada que ho deix: la primera vaig estar tres anys; la segona vaig resistir durant dos anys, i ara crec que vaig pel bon camí. Estic content de mi mateix, per açò. El punt més important (o més comentat) de l'actual norma és la prohibició de fumar dintre de bars i restaurants. L'anterior, que era més permissiva, més flexible, que parlava de separacions fumadors-no fumadors en els locals, no podia funcionar mai, al final va ser com si no existís. Amb l'actual, tots els empresaris que havien invertit uns diners en fer separacions adequades a llei en els seus negocis s'han vist ara perjudicats. Tenen tota la raó quan es queixen. Supòs que aquesta llei actual ja no tindrà marxa enrere i que es consolidarà. Nosaltres som del temps en què es fumava al cine, al Congrés, a les rodes de premsa, als pavellons esportius, dintre dels avions, dels trens i dels autobusos, fins i tot dintre dels taxis. D'aquell temps que es fumava a classe, a la Universitat, al Parlament, a la televisió, en una conferència pública. Crec que l'únic lloc on no es fumava era a l'església. No fa tants d'anys! Quan es va prohibir ens semblava un desastre i ara ningú no s'atreviria a reclamar la recuperació d'aquells espais per al fum del tabac. Ara hi ha molt de rebombori amb la prohibició, fins i tot és curiós veure els parroquians del bar que surten al carrer per fumar-se una cigarreta. Prest ho veurem com una cosa normal, bona, saludable. L'altre dia vaig entrar a un bar de tapes, a Maó. Abans també era bar de fumadors. L'altre dia hi vaig entrar i el primer que vaig olorar no va ser el flaire de tabac ros sinó els olors dels menjars que hi havia exposats al mostrador. Va ser una sensació nova.