Antoni Bonet03/01/11 0:00
TW
0

Avui, quan ja hem entrat dins un any nou, perquè el passat ha duit molts de llamps i trons, voldria que l'any 2011, o sia la primera envestida del segle XXI, Déu faci que trobem més dolços ressons, perquè en poc temps hem passat d'una societat molt avançada tècnicament, progrés, comoditat, molts disposen de casa pròpia, xalet, etc. Ara bé, sense sortir de Menorca, la truita s'ha girat, i hem passat a trobar moltes persones i famílies pobres, alguns ja ho eren i ho seran sempre, altres ho són, però no ho volen reconèixer. Perquè de tots és sabut que un ase no vol recular, quant i més les persones.
Aquesta introducció l'he volguda fer per donar peu a un conte que me varen contar ja fa anys al poble de Capdepera (Mallorca). Un dia estàvem asseguts a l'ombra d'una figuera, i jo estava estalonat en el tronc. Aquell home que ens acompanyava, me va dir: D'un tronc com aquest volien fer un Sant Pere, però per causa del rector la cosa no va sortir bé. En Miquel era molt de la broma, per açò en volia una maneta, i sabia el llaverintos de tot el poble, que llavors ho contava amb clau d'humor i feia riure tothom. Tal com m'ho va contar ho contaré.

SANT PERE RIC

A una església, que estava dedicada a Sant Pere, resulta que els doblers no bastaven, perquè s'havia de restaurar i refer la imatge del sant patró, que estava en molt mal estat; descolorida, corcada, o sia que necessitava renovar. El rector d'aquella parròquia, com és natural, no tenia possibles econòmics (es veu que hi havia crisi, com ara, que n'hi ha per tot), però va tenir una idea i féu tallar un tronc de noguer, de la mida que tenia la imatge, i el posà a l'entrada de la parròquia amb un cartell que deia: Que voleu donar alguna almoina per aquest tronc de bona llenya, amb la qual volem restaurar i enriquir el nostre Sant Pere, que com veieu cau de vell.

La cosa va caure bé al poble, i molta gent tirava dins un platet qualque moneda; algunes eren petites, altres més grosses, però sempre en queien.
Un pobre home, que cada diumenge acudia a missa, en veure la idea del rector, i que dins aquell platet sempre hi feien caure alguna moneda, també ho va veure encertat, perquè així, els doblers venien sense haver de menester fer feina. La setmana venidora, mentre caminava d'un lloc a l'altre cercant algun jornal de feina, n'arribà a trobar.

Es tractava d'un dia d'estellar llenya: de bon matí ja estava abraonat a sa destral, es féu hora de berenar i jo ho ben trob que es va empassar un bon plat de sopes i un tall de xulla, que no tenia res de petit, després de fumar una estona, tornà a reprendre sa feina, per devers les onze, s'aturà a beure i fumar quatre glops; mentre fumava, va reparar que a un racó del llenyer hi havia un tronc de figuera tallat d'aquell mateix any, se'l va mirar i remirar, llavors quan s'hi atracà l'amo, per veure com anava la feina, ell li va dir: Escolteu l'amo, que me'l donau, en aquest tió de figuera? Aquell en sentir-lo li va dir: El te pots ben endur, jo no n'he de fer res. Quan acabà la jornada a hora baixa, posà aquell tronc dins un sac i ja fou partit cap al poble.

Arribat a casa seva, el va estrinjolar un poc i el diumenge el va posar a la porta de la parròquia just vora aquell altre tronc, que a la vista estava que era molt millor. Ell no es va descuidar de posar-hi el seu cartell que deia: Que voleu donar una almoina, per aquest tronc de figuera i tal volta faré Sant Pere pobre. Quan el senyor rector va veure aquella feta, li va dir el nom del porc, fent-li retirar aquell tió de figuera. El rector, més vermell que un pebre de banyeta, feia salivera per cada costat; ara aquell pobre home deia ben calmat: Senyor rector, vostè que no ho comprèn, sempre hi ha hagut pobres i rics, idò per què no hi pot haver un Sant Pere ric i un de pobre.