Dies de casa

Aquest matí potser ja som rics. Potser no. Cada any se segueix el mateix ritual, la mateixa expressió. Els mitjans de comunicació fan el desplegament tècnic més important de l'any, a la caça dels afortunats guanyadors. A migdia, per la televisió, mostraran imatges de gent feliçment avalotada que brindarà amb cava o xampany a les portes de qualsevol bar. El locutor dirà que el premi ha estat molt ben repartit. Segur que entrevistaran algun afortunat que estava en atur i que el pròxim febrer perdia la paga dels 400 euros. Alguns centenars de persones viuran un dia molt especial i uns trenta milions de jugadors tornaran a la rutina de la crisi. És igual que hi hagi joc d'atzar cada dia, la de Nadal és la loteria per excel·lència. Ja saben que els socialistes de Zapatero volen privatitzar també part del tot el sistema de loteria benèfica. Com seria aquesta en mans d'una empresa privada? Bé, si vostè s'ha fet ric avui segurament no tindrà cap interès de seguir llegint aquesta columneta. No obstant, jo seguiré escrivint per fer passar l'estona a la majoria que seguirem igual que ahir. Dissabte passat, el primer que va fer n'Ona quan es va aixecar, va ser anar a na Lourdes per a recitar-li la poesia de Nadal i demostrar-se que ja sabia dir de memòria. Després va venir al meu lloc de treball, mentre escrivia precisament aquestes lletres (ara la tenc al costat) i em va repetir la poesia tres cops, cada vegada en un to diferent, cada vegada més confiada. El primer que va pensar n'Ona, quan es va aixecar, era que ens havia de fer veure que ja sabia la poesia que ha après a l'escola. Això només passa durant aquests dies, és ver? A l'escola seva, enguany han fet un arbre molt especial. A la seva escola ja hi ha un gran avet (ho sembla, encara que no ho sigui) a la mateixa entrada del centre, un arbre de Nadal impressionant. Enguany l'han vestit amb objectes fets de reciclar bòtils de plàstic d'aigua. Hi ha molta feina feta, també és cert que a una escola hi ha moltes mans disposades a fer feina, i el resultat és magnífic, magnífic com a element decoratiu i magnífic com a demostració pràctica d'una conducta assenyada amb les deixalles que tots produïm.