Les eleccions catalanes i el PSC

Una d'aquestes és la divisió que es viu en el PSC, una divisió que pot ser terrible a mig any de les pròximes eleccions municipals, quan tothom sap que els anys de majoria plural de l'esquerra a l'Ajuntament de Barcelona perilla. La discussió dels socialistes catalans és la mateixa que fa noranta anys, exactament la mateixa: quina ha de ser la relació del socialisme català amb el socialisme espanyol, o sigui, entre el PSC i el PSOE. Han de ser una mateixa organització? Han de ser organitzacions sobiranes que no forçosament han de pensar igual? Quina diferència hi havia entre un Maragall sobiranista i un Montilla controlat?

Quan es va formar el PSOE a Catalunya, a finals del segle XIX, ja es va veure llavors com una marca estranya. El socialisme català es va formar, durant els anys vint, amb Campanals i companyia, a l'entorn de la Unió Socialista de Catalunya, PSOE i USC eren dues organitzacions diferents, fins i tot competien entre elles. La Unió Socialista de Catalunya, un dels líders de la qual era el maonès Estanislau Ruiz Ponsetí, va créixer a redossa d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb la que formava coalicions preelectorals. Pel seu impuls, l'any 1936 es va arribar a la unificació de la major part dels partits obrers de Catalunya i així va ser que es va formar el PSUC, partit en el que van entrar les organitzacions del PSOE (Federació catalana) i de la USC. L'aixecament feixista i la guerra van marcar el creixement d'aquell partit que era una cosa única a tota la península.

En la postguerra, els grups que havien format el PSUC es van tornar a separar. El PSUC va quedar com a partit comunista, el PSOE va refer la seva organització catalana, i alguns dirigents de la USC van crear el Moviment Socialista, després el Partit Socialista Català, fins que, ja en la transició, es va reunir tot aquest món sota una idea bipolar PSC-PSOE. Ara, amb la desfeta electoral, no són poques les veus que es demanen si aquesta idea és profitosa o no. Sobre la taula hi ha una possibilitat real de nova separació del món socialista català, amb un partit que, com l'antiga USC, accentuï el fet nacional, i un altre que ja es decanti definitivament com a part del PSOE.

La solució no és fàcil. Segons quina sigui, el socialisme català, tan present durant els primers anys de la democràcia, pot conèixer una època molt dura.