El defensor del menor

Aquests dies estic al·lucinant amb alguns mitjans de comunicació locals -els que treuen pit i se tiren floretes dient que fan periodisme valent-, amb el tractament que estan donant a algunes informacions. Cert és que a cada casa, cadescú fa les coses com millor creu, però també és cert que hi ha una ètica professional que en aquesta Illa s'acostuma a vulnerar massa vegades. Com també passa amb la moral, que crec que és una cosa que molts ja no saben ni el que és. I des d'aquí, una crida al Defensor del Menor, que fa més falta que mai. Pensava que difondre imatges de menors als mitjans de comunicació estava molt mirat. M'he afartat de demanar autoritzacions de pares cada vegada que he hagut de treure un infant a la premsa o a la televisió, perquè no en sortís cap que no pogués. És per açò que m'indigna veure com altres s'esforcen en difondre imatges d'un menor. Crec que no tot pot valer a l'hora de vendre diaris. La sang no pot ser el reclam i des de fa dues setmanes que alguns mitjans no aturen de publicar les tres mateixes fotografies, dia si i dia també, d'un menor, indefens i que ha patit la major de les desgràcies. Què denigrant és aquesta professió periodística, en la què alguns no tenen ni un gram d'ètica. Amb fets així és quan enyor, a Balears, organismes com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El CAC, per menys que açò, ha posat "el crit al cel".