Toni OliveS Camps19/11/10 0:00
TW
0

No ens deixem seduir per l'exterior, ni tan sols per l'esplendor de la religió. Només Déu és Déu, i és a ell a qui hem de buscar. No et centris en els rituals, i en la riquesa de les cerimònies; més aviat deixa que t'ajudin a centrar-te en la profunditat de la teva fe." (Joan Chittister).

Dins la nostra societat materialista i consumista, ens creem els nostres propis déus, els fem a la nostra mida, adaptats als nostres capricis i a les nostres conveniències. Això fa que donem importància a les coses exteriors: com és el físic, els diners, el prestigi, el poder... uns elements bons tots, però que quan els absolutitzem, ens esclavitzen i ens fan cada vegada més individualistes, més egoistes, i més insensibles a les realitats del nostre món.

Si ens aturem a pensar, veurem que no som perfectes, i que cometem moltes errades, molt sovint en perjudici dels altres. Els majors mals d'aquest món, són provocats per nosaltres els homes: la violència, les guerres, els abusos i l'explotació, la gran injustícia social, uns fets que son conseqüència, d'haver donat l'esquena a Déu. Què podem fer per millorar i construir un món millor? Haurem de començar per millorar i caviar nosaltres, les nostres actituds. De res ens serveixen als cristians les nostres celebracions dominicals per molt que les cuidem fent que siguin molt polides. La importància de la litúrgia no rau en la celebració de portes a dins, sinó en la transcendència de portes cap a fora, amb el testimoni que donem al carrer. Amb el compromís de fer bé les petites coses de cada dia...

Amb el nostre comportament de persones serioses, petits gestos de fidelitat, de bondat, de sensibilitat vers les necessitats dels altres... són aquests els rituals vàlids que hem de fer prevaler.

Avui dins un món de increensa, el nostre testimoni cristià no l'hem de prioritzar en el compliment d'uns preceptes, sinó amb la nostra presència dins la societat, amb l'estil de vida que ens marca l'Evangeli, encara que anem contra corrent, però moguts per la fe i l'esperança, de poder construir un món millor.

Vivim dins un món que ha substituït Déu pels ídols, I ens adonem que els ídols ens esclavitzen, ens deixen decebuts... els ídols amb el temps cauen i que cap no dura per sempre i, és que només Déu és Déu, és el qui dura per sempre i dóna ple sentit a les nostres vides.