BERNAT JOAN I MARí19/11/10 0:00
TW
0

Sentim a comentar, molt sovint, especialment entre els representants de les forces polítiques autonomenades no nacionalistes (és a dir, les que practiquen un sòlid nacionalisme d'estat), que "hem de parlar d'allò que interessa a la gent" i no perdre'ns en, diguem-ne, discursos "identitaris". La qüestió nacional se suposa que no interessa a la gent. El dret a decidir, propi de societats madures i responsables, se suposa que no interessa a la gent. La independència interessa a tothom de manera individual (tothom vol ser independent, tothom vol independitzar-se, tothom vol poder decidir sobre si mateix per si mateix), però aquest interès individual es dissipa completament quan es tracta de la col.lectivitat. La "qüestió nacional", en definitiva, segons els "no nacionalistes", no interessa a la gent. La gent necessita que els polítics li parlem d'altres coses, més relacionades amb la seua vida quotidiana.

Però, fet i fet, ens demanam, què interessa a la gent? En una etapa com l'actual, enmig d'una crisi econòmica profunda, immersos en un estat que presenta uns índexs d'atur que multipliquen per dos la mitjana europea i que se situen al voltant del vint per cent, a la gent li interessa la reactivació de l'economia i que es prenguin mesures per sortir de la crisi i per generar ocupació. Ah! I interessa, i molt, especialment a les petites i mitjanes empreses, que això no es faci a costa de la progressiva pujada dels impostos, que pot acabar escanyant-ne algunes. O moltes.

Analitzem, doncs, els interessos primordials de la gent (tenir feina i que l'economia es reactivi) i mirem què es podria fer perquè les institucions de les Illes Balears comptassin amb capacitat pròpia per fer front a la situació. En primer lloc, es requeriria millorar substancialment el finançament autonòmic, perquè el govern de les Illes Balears i els respectius Consells Insulars, igual que els ajuntaments, comptassin amb recursos suficients per poder dur a terme polítiques eficaces de reactivació econòmica. La millora del finançament constitueix una política "nacional", "identitària"? Es tracta d'una reivindicació fonamentalment "nacionalista"? Qui ha reivindicat el Concert Econòmic, a més del Cercle d'Economia (en coherència amb l'ocupació dels seus membres)?

Tenim, idò, que la primera condició per fer front a la crisi, per crear ocupació, per reactivar l'economia passa per una política de caire "nacional" (de les que se suposa, segons els nacionalistes d'estat, que no interessen a la gent). Qui ho havia de dir!

Juntament amb un millor finançament autonòmic, que permeti una actuació positiva, en termes keynessians, per part dels propis poders públics de les Illes Balears, existeix un altre element fonamental per a la reactivació econòmica: la capacitat de gestió, en ares d'una major eficàcia, dels transports. En un país turístic com el nostre, la clau està, ben clarament, en la gestió dels aeroports. I, pel que fa a l'entrada i sortida de les mercaderies, en la gestió dels ports. Perquè es pugui reactivar l'economia, per tant, resulta d'un interès primordial que la comunitat autònoma de les Illes Balears pugui gestionar els seus ports i aeroports. Però això, no té a veure també amb polítiques de caire "nacional"? La gestió dels ports i dels aeroports per part de les nostres institucions no és, també, una reivindicació "nacionalista"?

Així, idò, per resoldre els problemes que més interessen a la gent, els problemes que generen la majoria dels maldecaps dels nostres conciutadans, fan falta, bàsicament, polítiques de caire nacional, per resoldre problemes generats per la mala gestió de la "qüestió nacional". Certament, amb això no n'hi ha prou, amb tota seguretat, per sortir de la crisi. Calen altres mesures. Calen altres actituds i altres maneres de fer. Però les dues condicions exposades anteriorment resulten del tot imprescindibles.

No deu ser, per tant, que aquells que s'omplen la boca sobre "allò que interessa a la gent" l'únic que volen és, precisament, ben paradoxalment, despistar els autèntics interessos de la gent, tot fent-los passar per un adreçador en què la gent no hi té veu ni vot?