Bush, el visionari

Ja feia temps que no parlàvem de Bush. Ara ho feim culpa seva, ja que és ell mateix qui promociona el seu llibre de memòries Decision Points. Jo no l'he llegit, i no el llegiré perquè: a) tenc altres lectures que em donaran més satisfacció; b) no voldria, directament o indirectament, incrementar els beneficis que pugui suposar la venda del llibre. Parlaré dels comentaris que ell mateix ha fet, del llibre. En aquests, Bush repeteix una idea: que, en realitat, ell no volia la guerra a Iraq, encara que al final no va tenir més remei que donar l'ordre d'invasió i que la tortura s'ha de veure com un mal menor. Amb el llibre, Bush cerca netejar la imatge de mentider, falsari, agressor, capaç de desencadenar una guerra només per a millorar la seva imatge. En realitat, aquest llibre, Bush l'hauria d'escriure davant un Tribunal Internacional de Justícia al qual hauria de justificar els més de 100.000 morts (només parlam dels civils) que la guerra ja ha provocat d'ençà la invasió. Fa vergonya que el responsable principal de la invasió, que va voler enganyar al món amb la pretesa existència d'un arsenal d'armes de destrucció massiva que mai no hi van ser (i bé que ho sabia!) es dediqui ara a escriure contes per a dormir consciències. Aquest Bush és el que ara afirma que ell no volia la guerra, que era contrari a les posicions d'intervenció militar, que ell hauria estimat més desenvolupar la via diplomàtica. Al mateix temps, l'home s'atreveix a defensar la pràctica de la tortura d'altres éssers humans, i que, en tot cas, sempre estava aconsellat pels seus advocats, que segurament no li degueren recordar que el gran país que presidia havia signat la Convenció contra la tortura. Que mal de fer que serà que el concepte de Justícia Universal triomfi si personatges com ell no hi han de comparèixer.