Llorenç Allès26/10/10 0:00
TW
0

Per la finestra del menjador veig ploure. El cel és fosc, creuat esporàdicament per guspires elèctriques. Agafo la manta i m'estiro al sofà, mentre el meu ca ve a llepar-me les mans demanant-me auxili davant una tempesta que l'intimida. Tot i tenir la televisió engegada, no puc evitar desviar la mirada cap a la finestra. Ara ja no cau aigua. El cel s'ha enrabiat, i pedres de gel reboten contra el vidre i el terra. Arrufo les cames, i em converteixo en una pilota coberta per una manta. Fa fred, i ja en tenia ganes. Sembla que el temps definitivament ha canviat. Preparo la jaqueta més gruixuda per partir cap a la feina, i penso que l'hivern ja és aquí. No l'hivern estricte, sinó el psicològic.

Menorca es vesteix diferent a l'hivern. L'illa es posa la mudada de calma i tranquil·litat. Perd els turistes i guanya els menorquins. L'hivern és dur a Menorca. Menys concerts, menys teatre, menys entreteniment. L'illa torna a ser un tros de terra envoltat de mar, aïllada més que mai perquè els avions en aquesta terra hivernen. La primera tramuntanada buida els hotels i apartaments. Els restaurants tanquen, les urbanitzacions es desertitzen i la setmana que ve serà fosc més prest. És hivern a Menorca, i a mi m'agrada.

Torno a mirar per la finestra. Sembla que el cel s'aclareix. Segueix fent fred, i alguna pedra blanca de gel encara decora el terra. M'agrada aquest hivern.