El cànon digital

Per al Tribunal Europeu, aquesta taxa només seria acceptable si s'apliqués sobre equips i materials (CD,s, DVD,s, etc.) de reproducció digital que se sàpiga que serveixen per a la còpia privada. La decisió s'ha produït perquè una empresa va portar el tema a l'alta judicatura europea en el conflicte que l'enfronta a la Societat General d'Autors d'Espanya, que és el lobby que pressionà el govern per a l'establiment d'aquest cànon. La legislació espanyola permet, des de llavors, la reproducció d'obres per a ús privat sense el permís de l'autor, però estableix una retribució a favor dels titulars dels drets per la qual cosa carrega sobre els equips i materials de reproducció.

El cas va motivar una gran oposició llavors, i la resolució d'avui no farà altra cosa que revifar la contestació a una mesura clarament injusta. El Partit Popular ja ha reclamat que la SGAE torni els cent milions d'euros que han calculat que s'haurien cobrat indegudament. Es cert que estam parlant d'una resolució que encara no és efectiva, però possiblement sigui una proposta a tenir ben present. Com s'ha de tenir present també que el Partit Popular, si no vaig molt errat, va votar a favor de l'establiment d'un cànon.

Què es podria fer, ara? Que se suspengui d'immediat la càrrega sobre aquests béns, que el Fiscal General de l'Estat demani ja els llibres comptables de la SGAE i altres entitats gestores de drets d'autor dels últims anys, que i que s'embarguin de forma cautelar els imports ingressats pel cànon corresponents a les empreses. Probablement no es farà res, i es mantindrà un sistema que perjudica a la generalitat dels consumidors.