Ensetrinat, ensetinat i encitronat

1) Ensetrinat. Aquí vull alertar d'una possible confusió amb 'encitronat'. Ensetrinat vindria de setrí, que és un recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb una ansa a un costat i broc llarg a s'altre, que serveix per contenir i abocar líquids, principalment oli. 'Ensetrinar' (cas d'existir com a verb) significaria 'abocar amb es setrí" ('abocar',, per cert, ve de boca; en aquest cas sa boca des satrí).

2) Ensetinat. Ve de setí. Ensetinar significa donar llustre com de setí, que és una tela de lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts de manera que ses cares des teixit presenten una superfície llisa i brillant. Els diccionaris expliquen que probablement 'setí' deriva de 'Zaitun', nom àrab d'una ciutat xinesa on es fabricaven aquests teixits. Si s'expressió fos, per tant, "M'has ben ensetinat", hauríem d'entendre, en un sentit figurat, que m'has donat llustre, que m'has 'ensabonat'.

3) Encitronat. Aquest mot deriva de 'citró', que ve des llatí 'citrus', que significa llimona (que d'aquí ve s'àcid cítric!). Encitronat és sinònim d'"enllimonat", i significa 'rentat amb llimona', i també, en un sentit figurat, 'vestir bé, empollastrir, endiumenjar; posar es vestit o altra cosa així com pertoca (em consta que a Alaior encara ho diuen!). Alcover-Moll ho expressa amb tota claredat: "'Encitronat' és un derivat de citró, per evolució de significat anàlog en el mot 'enllimonar', derivat de llimona.

Així idò, ensetrinat, ensetinat i encitronat vindrien, respectivament, de setrí, setí i 'citró'. Tenc sa sospita, però, que quan s'altre dia em parlaven d'encitronar, realment estaven pensant amb ensetrinar, amb es doble sentit de "me l'has ficada... amb es setrí". Així solen ser ses perversions des llenguatge col·loquial, sovint llenguatge groller, que a la fi, emperò, correspon al 'parlar en pla' que empraven els nostres pares i els nostres avis.

A no ser que 'encitronat' s'empri amb es sentit de "m'has posat bé", és a dir, "m'has posat guapo", que ho solem dir en casos en què, precisament i ben al contrari, "m'has posat de volta i mitja". No m'atrevesc, però, a confirmar aquest extrem.