Autoritat Portuària comença a devorar la Base

Voldria que els d'AP no pensessin, només, en la gran plataforma que aconseguiran d'aquí a poc temps en transformar s'Hort d'en Murillo en una ampliació de l'esplanada que ja tenen. Voldria que pensessin, també, en els nostres desitjos ciutadans: ja sabem que és necessari ampliar, que aquesta zona s'ha de modernitzar i comunicar més bé, que l'economia de l'illa s'ha de millorar a través del port, que tenim una porta al món que ha de créixer, etc., etc.; m'agradaria que pensessin, també, que tot a Menorca ha de tenir un límit, totes les actuacions s'han de limitar en aquesta illa, totes les activitats han de tenir un "fins aquí". I que a s'Hort Nou el límit hauria de ser la paret de marès que rodeja la Base Naval.

A la vorera nord d'aquest port que tant miram cada dia, que ens agrada contemplar tothora, que tenim fixat als ulls de la memòria i que també volem que progressi adequadament, hem assumit calladament tres queixalades serioses els darrers temps: la cobdícia urbanitzadora de Cala Llonga, la densificació innecessària arran de mar i un poc més amunt, des de Cala Rata fins a Sant Antoni, la reconversió en zona de serveis, lenta però imparable, del Cós Nou. La voracitat d'AP en aquesta zona ha portat les seves gestions, pel que es pot intuir, a aconseguir la complicitat, potser pacte econòmic, potser acord d'intercanvi, amb la Marina o l'administració estatal que sigui, per ocupar part del que avui és l'espai de la Base Naval. Ara, ha arribat el moment d'establir el límit a Autoritat Portuària: no passar de cap manera del mur de la Base, deixar el contorn de la Base tal qual està.

El port de Maó ha pogut mantenir, sortosament, durant els anys de gran pressió urbanitzadora cinc grans espais que es volen mantenir i rehabilitar per al futur: Sant Felip, la Mola, Llatzeret, l'illa del Rei i la Base Naval. Cinc espais que conformen la nostra història més recent i que estan protegits –pensava que hi estaven– enfront de qualsevol actuació que els transformi o que modifiqui la seva essència original. Cinc zones portuàries que és imprescindible conservar actuant-hi amb cura i des d'una òptica global. Si es volen tocar, encara que sigui mínimament, s'ha de fer des d'un pla especial específic per a cada zona que miri les seves potencialitats, la seva història, el que s'ha de conservar, el que es pot modificar i el seu nou ús. No podem començar a devorar ara un tros per aquí, després un altre per allà, sense una visió de conjunt ordenadora de com quedarà al final de la nova vida que s'hi vulgui donar.

La seqüència del desplaçament de la nova carretera de la Base mostra l'interès d'AP de deixar el màxim de terreny entre la Gesa i aquest nou vial. A més a més, comprat el llogaret de s'Hort d'en Murillo per part d'AP, què deuen pensar fer en aquesta zona que ara és agrícola? Que serà del turó on hi ha el casat del llogaret? Que serà de la preciosa vall a tramuntana del casat? Com acabarà el torrentet que sortia per allà devora? Podrien ser tots aquests elements paisatgístics una mena de matalàs entre la zona portuària i la protegida de la Base?

Me remoc suavitzant la duresa del banc de fusta. Un vaixell carregat de gasoil se situa ocupant les puntes dels molls històrics davant meu. El cel segueix net i blau, preciós sobre el verd de la Base. Pens en les circumstàncies de l'afer de la nova via. La gran quantitat de detalls que he pogut estudiar, papers, plànols, informes, etc., mostren una certa passivitat de les administracions illenques, i això, avui, ja no hauria de passar. La gestació lenta i constant d'AP per imposar la forma i posició del nou vial en el territori; les manganyes darreres per fer cas omís dels tràmits legals; la prepotència crònica d'AP i el seu afany mercantilista, la manca de sensibilitat en temes paisatgístics, etc., expliquen prou bé el caos al port i la manera de funcionar d'una entitat arrelada en el passat més centralista.

Estic ben assegut, descans la meva esquena dolorida en el banc de barres horitzontals de fusta i mir s'Altra Banda en temps preelectorals, en temps pre nou Pla general, en un octubre de crisi profunda. La informació a l'abast de tot el que ha passat me fa pensar que aquesta via marcarà negativament el paisatge que ara mateix gaudesc.

Hi ha solucions? Es poden consensuar el projecte de nou vial i el manteniment de la Base en els seus límits actuals? Vol AP fer obres al seu aire i mig d'amagat? És possible pactar amb aquest organisme solucions sensibles? Seguirà AP mostrant la seva capacitat per anar sempre a la seva? Malgrat el que puguin aportar els enginyers d'AP, estic convençut que és possible compaginar tècnica i sentiments. Pens que encara hi pot haver un camí per a un acord.