La Residència d’Estudiants

La residència fundada el 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va ser un dels resultats principals de les idees renovadores en el món de l'educació de la Institució Lliure d'Ensenyança que havia iniciat el 1876 el krausista Giner de los Ríos. Després d'un domicili provisional, la Residència es va establir al denominat Turó dels pollancres (millor dit: Colina de los Chopos) i va tenir un primer director que va ser Alberto Jiménez Fraud, que va conèixer bé Joan Comas. Sí, és el moment en què hi van els Comas Camps, quan la residència ha esdevingut ja un planter de la convivència, la creació i l'intercanvi artístic i científic en l'Europa d'entreguerres.

La Residència va ser, més que el lloc d'estada dels joves que arribaven a Madrid a seguir els seus estudis superiors, el focus de creació cultural i artística (i política) de l'època: la biblioteca, el teatre, la iniciativa editorial, les conferències, els concerts, els creadors europeus més il·lustres que la visitaven, les tertúlies... tot formava part d'un món que va ser únic en aquella Espanya d'abans de la dictadura de Primo de Rivera, i de després, fins que el feixisme la va matar.

A la Residència no només van desenvolupar-se noms universals en les arts, que són els que coneixem, sinó també en la ciència, en l'educació, en la política vista com una forma de transformació d'una Espanya que encara no havia entrat en la modernitat. Malgrat que des dels anys vuitanta del segle passat fins avui mateix, la Residència ha recuperat el pols de la vida i de l'activitat, sense mena de dubte, el seu nom sempre anirà lligat a aquelles dècades que alguns han considerat la segona edat d'or de la cultura espanyola. No estaria malament que, aprofitant aquelles singular petjades menorquines, l'Institut Menorquí d'Estudis, ens portés alguna expressió d'aquest centenari fins a Menorca.